La contestació d'ahir de Maria Antònia Munar a l'oferta de Jaume Matas pot passar a l'antologia de la ciència política: «El pròxim dilluns te donaré la resposta, però aquest dissate Aina Calvo serà la batlessa de Palma». És a dir: el pròxim dilluns et diré si me cas amb tu, però aquest dissabte me cas amb un altre. No fa falta tenir la imaginació de Juli Verne per veure la cara de cogombre envinagrat que degué posar l'encara president en funcions. Poques vegades s'havia vist tanta finura i categoria a l'hora d'enviar a fer punyetes a qui es pensava ser l'amo de Balears. A Munar li bastaren dos segons per dir la frase, però segur que en tan poc temps li passaren pel cap, amb càmera ràpida marcada dins la memòria, l'enfilall d'envestides, ràbies, fòbies, odis, enveges, injúries i fúria desfermada que ha hagut de suportar per part dels cans de l'extrema dreta, els mateixos que en el darrer quadrienni li han llepat les sabates a Matas. Amb una frase tothom quedà al seu lloc: sense ofendre, sense humiliar, sense ferir, com només ho pot fer una senyora quan menysprea la bruta mosseguera i l'envia a la negra gàbia de les lladrades d'espessa sabonera i d'infèrtil insolidaritat.