Matas s'ha estorbat massa a l'hora de presentar la seva oferta. En circumstàncies normals, i si dreta i esquerra tinguessin percentatges de probabilitats semblants de pactar, seria una estratègia hàbil no mostrar les cartes fins al darrer minut. Però no n'és el cas. Després d'anys d'agressivitat i d' escomeses contra UM, el PP hauria d' haver estat molt més humil i, des del primer moment, agafar la iniciativa. No ha estat així. Les prepotències envers el centre nacionalista s'han reproduït en el període postelectoral. És cert que han tingut lloc contactes i obertes baix mà, però no una actitud oberta i decidida de Matas. Ara es comprova més que mai que les seves relacions amb Maria Antònia Munar són més que gèlides i això, en hores tan decisisives com les actuals, es paga molt car. Ha de ser molt trist per a un partit tan gran com el PP veure com no pot arribar a un pacte per la incapacitat del seu líder d'arribar a un acord amb la formació política que li és més propera.
Però que ningú no canti victòria. L'esquerra més el centre nacionalista sumen trenta diputats, el PP en té 29. En conjuntures semblants han passat coses raríssimes en la història de l'autonomia balear. No vol dir, ni molt menys, que ara passi el mateix. I més tenint en compte que tots els partits tenen subscrit un pacte antitransfuguisme. Però de coses estranyes se n'han vistes moltes vegades, no només dins els grups parlamentaris o municipals, sino també en el si dels partits.
No és el moment de recordar afers del passat com el de Siquier i Coll, o els dels menorquins Peralta i Rizzi, però el més important és entendre que els actuals pactes han de ser una aposta per la serietat, per la precisió, per tal d'anteposar l'interès general per sobre de qualsevol altra consideració. Aquesta professionalitat a l'hora de fer les coses és la milor manera d'allunyar la possibilitat de «fantasmes» que poden posar en perill l'equilibri de forces que han dictat les urnes.
El més segur és que el PP mai no s'esperava una derrota d'aquestes característiques, tan generalitzada, a tantes institucions. És lògic el seu astorament dels primers dies en forma directament proporcional al seu silenci d'aquestes darreres jornades. No es comprèn com la cúpula popular i tot el que representa ho fiïn tot a la capacitat negociadora de Jaume Matas, quan és evident que no s'entén de cap de les maneres amb Maria Antònia Munar. És d'esperar que es produeixi un intent clar de contraatac aquesta setmana per part dels conservadors abans que dissabte que ve es constitueixi l'Ajuntament de Palma. És segur que la proposta serà generosa i superarà la de l'esquerra. El problema per als conservadors és que per molt que donin, UM guanyarà molt més com a partit de present i de futur pactant amb l'esquerra. Fer-ho amb el PP, després de les característiques de resistència que ha tingut el suport de l'electorat, equivaldria al suïcidi.
Per molt que el PP ofereixi la batlia de Palma, i fins i tot la presidència del Consell, en la pràctica suposaria l'absorció que el PP ha estat cercant durant anys.
Per això, l'únic que pot distorsionar el procés polític balear, ara o més endavant, és l' aparició de qualque «crisi interna», com en els vells temps. Per això és tan important la responsabilitat de tots.
