Matas s'ha estorbat massa a l'hora de presentar la seva oferta.
En circumstàncies normals, i si dreta i esquerra tinguessin
percentatges de probabilitats semblants de pactar, seria una
estratègia hàbil no mostrar les cartes fins al darrer minut. Però
no n'és el cas. Després d'anys d'agressivitat i d' escomeses contra
UM, el PP hauria d' haver estat molt més humil i, des del primer
moment, agafar la iniciativa. No ha estat així. Les prepotències
envers el centre nacionalista s'han reproduït en el període
postelectoral. És cert que han tingut lloc contactes i obertes baix
mà, però no una actitud oberta i decidida de Matas. Ara es comprova
més que mai que les seves relacions amb Maria Antònia Munar són més
que gèlides i això, en hores tan decisisives com les actuals, es
paga molt car. Ha de ser molt trist per a un partit tan gran com el
PP veure com no pot arribar a un pacte per la incapacitat del seu
líder d'arribar a un acord amb la formació política que li és més
propera.
Però que ningú no canti victòria. L'esquerra més el centre
nacionalista sumen trenta diputats, el PP en té 29. En conjuntures
semblants han passat coses raríssimes en la història de l'autonomia
balear. No vol dir, ni molt menys, que ara passi el mateix. I més
tenint en compte que tots els partits tenen subscrit un pacte
antitransfuguisme. Però de coses estranyes se n'han vistes moltes
vegades, no només dins els grups parlamentaris o municipals, sino
també en el si dels partits.
No és el moment de recordar afers del passat com el de Siquier i
Coll, o els dels menorquins Peralta i Rizzi, però el més important
és entendre que els actuals pactes han de ser una aposta per la
serietat, per la precisió, per tal d'anteposar l'interès general
per sobre de qualsevol altra consideració. Aquesta professionalitat
a l'hora de fer les coses és la milor manera d'allunyar la
possibilitat de «fantasmes» que poden posar en perill l'equilibri
de forces que han dictat les urnes.
El més segur és que el PP mai no s'esperava una derrota
d'aquestes característiques, tan generalitzada, a tantes
institucions. És lògic el seu astorament dels primers dies en forma
directament proporcional al seu silenci d'aquestes darreres
jornades. No es comprèn com la cúpula popular i tot el que
representa ho fiïn tot a la capacitat negociadora de Jaume Matas,
quan és evident que no s'entén de cap de les maneres amb Maria
Antònia Munar. És d'esperar que es produeixi un intent clar de
contraatac aquesta setmana per part dels conservadors abans que
dissabte que ve es constitueixi l'Ajuntament de Palma. És segur que
la proposta serà generosa i superarà la de l'esquerra. El problema
per als conservadors és que per molt que donin, UM guanyarà molt
més com a partit de present i de futur pactant amb l'esquerra.
Fer-ho amb el PP, després de les característiques de resistència
que ha tingut el suport de l'electorat, equivaldria al suïcidi.
Per molt que el PP ofereixi la batlia de Palma, i fins i tot la
presidència del Consell, en la pràctica suposaria l'absorció que el
PP ha estat cercant durant anys.
Per això, l'únic que pot distorsionar el procés polític balear,
ara o més endavant, és l' aparició de qualque «crisi interna», com
en els vells temps. Per això és tan important la responsabilitat de
tots.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.