«Fragilitat»
Pareix que aquests últims anys s'ha imposat la tendència de recuperar autors que romanien ocults, desapareguts misteriosament de l'actualitat poètica, temporalment silenciats, però dedicant-se amb passió i entusiasme al conreu de la parenta pobra per reaparèixer triomfants i envigorits. D'exemples n'hi ha un bon grapat: Bernat Nadal, Pere Rosselló, Josep Lluís Aguiló, Joan Perelló... Francesc Casasnovas (Palma, 1956), després d'un llarg parèntesi de quasi trenta anys sense publicar -que no vol dir sense escriure, evidentment-, ens presenta ara el seu segon poemari, Fragilitat (Sa Nostra, 2007). A manca de poder establir comparacions entre el primer llibre i aquesta segona entrega -per desconeixença de l'òpera prima Sense nom i sense groc-, ens centrarem en el volum que incorpora, tants anys després, aquesta veu (la podem considerar nova) a la nostra poesia. Els cinquanta-cinc poemes que conformen el llibre mantenen com a nexe d'unió, sobretot, el to, l'estil directe i cadenciós, musical, que impregna bona part dels versos. Mantenint el discurs poètic una temàtica eclèctica, que tant retrocedeix fins a arribar als dies de la infantesa com enfoca el punt de mira vers qualsevol instant de la immediata realitat -el dolor, l'enyorança, la passió, el desig...-, el que dóna coherència i estabilitat al conjunt o recull de poemes és l'adopció d'una veu mesurada, equilibrada, un to melodiós i rítmic, que amara els versos d'una sonoritat plaent. Alguns poemes es poden considerar sentències o aforismes («És pròpia dels savis l'extremada prudència, / i l'extrema imprudència més pura...»), i d'altres, degut a la condensació i la depuració, demanen una interpretació al lector: «De la pedra la calma. / De les flors l'ardidesa. / Mirall, la terra.» També trobam algun poema sobrer, que no encaixa en el recull perquè, com dèiem, tot i la dispersió temàtica es manté una unitat estilística que amb el poema titulat Lletania carna s'esqueixa clarament. En bona mesura Fragilitat conté dosis d'exploració anímica, retalls d'instants personals i mostres d'històries que sols pot contar aquell que sap què és la vida. Benvingut a la tribu!
També a Opinió
- La defensa de la llengua de Toni Nadal: «A Mallorca xerram català, no mallorquí»
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- PP i Vox voten en contra d’invertir tres milions d’euros en ajudes a petites explotacions agràries
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Els feixistes reaccionen histèrics contra Toni Nadal: «A Mallorca no parlam català, parlam mallorquí i espanyol»
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.