No hauria de sorprendre ningú, tota vegada que Washington, amb el seu dret de veto, ja presenta una llarga tradició de protecció a l'estat d'Israel contra les resolucions que no li són favorables; o que en el seu historial, hi figuren tota casta de transgressions del dret internacional, des d'invasions de territoris estrangers fins a l'ús bèl·lic d'armes prohibides. Aquesta manera de fer camí sense respectar la legalitat internacional va conèixer un moment àlgid amb la guerra contra l'Iraq, a la qual arrossegà els seus aliats i que, paradoxalment, li va parèixer a José María Aznar l'oportunitat d'Espanya d'assolir passades resplendors. L'actitud de qui era aleshores president del Govern espanyol i ara president de la FAES, fonts d'inspiració política del Partit Popular, ha merescut premi: ara el patriota Aznar s'asseu a la taula d'alguns consells d'administració, i ha rebut ofertes econòmiques tan interessants que ha renunciat a ser membre del Consell d'Estat. Patriotisme és la figura. George Bush, que s'ha passejat aquests dies per Europa aixecant onades de protesta, no sembla haver canviat gens la seva actitud respecte de la legalitat internacional reporesentada per l'ONU. En un assumpte tan delicat com és el de l'estatus futur de Kosovo, ha tirat pel dret i ha promès el reconeixement a un nou estat encara que aquest no sigui reconegut per l'ONU. El lloc on ho ha dit és exactament el punt del planeta on això es volia sentir, Tirana. La independència de Kosovo és sens dubte una darrera tasca per concloure el nou mapa de l'antiga Iugoslàvia, i és desitjable que sorgeixi el nou estat de Kosovo, que després, sobiranament, decideixi en quin grau vol vincular-se en el futur a Albània. Però no és admissible que el president dels Estats Units torni a menysprear l'ONU d'una manera tan sonora, perquè, així, menysprea els ciutadans de tota la part del món que respecta aquest alt organisme i n'espera un procés d'enrobustiment per poder recuperar un paper decisiu en la solució dels conflictes entre nacions. A un any i mig de la sortida de Bush de la Casa Blanca, sembla que no podem esperar sinó gestos de «cowboy» planetari, prepotentència i abús de poder.