Com era d'esperar, els pactes postelectorals han desfermat una cascada de rumors, comentaris i elucubracions. Però a hores d'ara l'únic de cert és que es manté inalterable la línia marcada per l'electorat el 27 de maig: negar la majoria absoluta al PP. És lògic que UM, partit que suportà les pitjors escomeses conservadores, estigui ara a l'expectativa, no mogui peça i esperi ofertes. Sap que el que posarà finalment Matas damunt la taula serà majúscul, desesperat, i és lògic que no formalitzi res de concret amb l'esquerra fins a la desfermada jugada final del PP. També és lògic que intenti treure el màxim de competències a l'esquerra, sempre des de la perspectiva de la coherència. S'acosten dies tensos, però també carregats d'esperança. L'èxit del resultat final dels pactes serà directament proporcional a la serenitat d'aquests dies. UM rebrà moltes pressions perquè pacti amb el PP. Rebrà els típics consells interessats del tipus el cor us diu una cosa, però heu de saber pactar amb el cervel. Els cants de sirena es repetiran un dia darrere l'altre fins a finals de la setmana que ve. Però el més important és comprendre que UM s'ha salvat de l'extermini per un decidit vot de resistència, que s'ha negat a permetre que aquest partit fos engolit per la dreta conservadora. Si UM pacta amb l'esquerra li espera un futur brillant d'ampliació de les seves bases. Si pacta amb el PP, en una autonomia on tres consells insulars (Menorca, Evissa i Formentera) estaran en mans de l'esquerra, la situació es podria convertir en irrespirable.
Però qui també ha de fer aquesta anàlisi de la generiositat és el Partit Socialista. L'esquerra està objectivament interessada en el creixement del centre nacionalista. Si juga ara a l'arraconament del partit de Munar, tard o d'hora ho pagarà davant el PP. Si el PSIB és generós en l'oferta final a UM, farà una gran passa en benefici propi. Cal recordar que en un quart de segle d'autonomia, l'esquerra només ha governat quatre anys i gràcies al suport d'UM. La resta de legislatures han estat del PP. Per això, Antich i la seva gent han de permetre als unionistes assolir les màximes quotes possibles de poder polític sempre que es tracti de pactes presentables i que siguin entesos per l'electorat.
Un acord polític entre diferents partits no és cap partida de pòquer. És un acte d'altíssima responsabilitat que defineix el futur del poble durant quatre, vuit o més anys. El seny d'ara és la llibertat, la tolerància i el progrés de demà. I després del que ha passat durant els darrers anys, és evidnet que les Balears necessiten una passada pel respecte, la pau civil i el refús de la ràbia i l'odi. Aquest és el marc en el qual creixeran UM i el PSIB, i que també forçarà el PP del futur a una renovació i a un imprescindible viatge al centre.
En definitiva, i això és el que interessa els ciutadans, es tracta de construir unes Balears millors on el grau de convivència estigui al nivell del benestar econòmic. S'imposa aixecar un país sense maniqueismes, sense estigmes, sense exclusivismes, sense fanàtics que es creuen en possessió de la veritat absoluta. Això és el que hi ha en joc. I fan falta paciència, tacte i generositat perquè aquests anhels es converteixin en una formosa realitat.
