Un corrent de la crítica de la religió atribueix l'auge extremós de les esglésies evangèliques a amples zones de l'Amèrica llatina per l'ofegament de què fou objecte la teologia de l'alliberació. Potser sí, però als EUA, on la teologia de l'alliberació devia tenir un futur més aviat magre, les esglésies evangèliques tenen un comportament invasiu que depreda les reserves de l'espiritualitat més convencional. Proporcionen una vivència més directa i fresca del cristianisme. Davant l'enravenament dogmàtic del Vaticà, front al solemne distanciament de les jerarquies respecte de la població més castigada -ara mateix, en una parròquia d'un suburbi madrileny-, els corrents emergents ofereixen uns productes variats, assequibles i de resultats immediats, de telebotiga. El dit corrent pietista ortodox, nova expressió d'integrisme de gran acollida als EUA, brinda allò que més agraeixen les persones desorientades en les tribulacions d'aquest temps, ço és seguretat en el destriament del bé i del mal. D'altres, més hedonistes, tenen en catàleg la comunicació amb el sobrenatural: els corrents pentecostistes i carismàtics obtenen de les Altures curacions miraculoses, atributs profètics; o, en el cas concret dels pentecostistes, la glossolàlia, entesa com el do de llengües per deferència divina. Bé, tots els que sabem quins fets commemora la Pentecosta hem tengut enveja -servidor encara els en tenc- d'aquells quatre terrossos apostòlics que, per la proximitat a Jesús i en tant que beneficiaris de les seves meravelles, es convertiren de sobte en uns políglotes de tom i llom. És el cas que el pentecostisme reneix amb força, i s'haurà de veure com incideix aquest moviment en el negoci de l'ensenyament d'idiomes i en la mateixa sociolingüística. Res, tot el que sigui facilitar l'enteniment entre les persones, benvingut sia. No toca fer mal a ningú la ciència lingüística infusa. En principi. Una altra cosa és la qüestió deborn again, o sia dels que han tornat a néixer: es considera que no vivien per mor de la carn i el dry martini. Un cas notable és el de Bush jr, cridat, per a desgràcia de la Humanitat, a salvar el món. (No trobau cada dia com a més il·luminat el seu telonero José María Aznar? I si fos que ha tornat néixer? Pensau-hi: és molt difícil que algú, de natural, ja neixi així). Però, bé, no podem fer befa de ningú: Benet XVI les diu cada dia més grosses i Zara ha hagut de demanar perdó als jueus ortodoxos perquè havia mesclat cotó i lli en unes vestimentes. En fi, aquest món, ja ho veis, cada dia més lúcid. I en Llorenç Capellà, que no s'explica per què, en una barriada tan deteriorada com el Terreno, sis de cada deu votaren el PP. I què esperaves? Són gent, ho tocaries entendre.