Rodríguez Zapatero mai no hauria d'haver intentat una negociació amb ETA si no estava disposat a fer concessions als terroristes, parlar clar davant l'opinió pública, assumir el cost de la seva carrera política i la possible pèrdua del poder del seu partit. El president del Govern espanyol no ha posat res en absolut sobre la taula de negociació, i si ho ha fet -l'aproximació dels presos etarres al País Basc, la concurrència de l'esquerra abertzales a les eleccions, el referèndum per a l'autodeterminació- ho ha negat i res no ha transcendit. L'organització independentista ha esperat durant 15 mesos alguna cosa més que tímides paraules. Finalment, ha entès que l'habilitat del president no era més que pura debilitat i ha decidit tornar a l'únic llenguatge que coneix: el del terror. El Govern, conscient del desgast polític i electoral per la decisió d'ETA, hi ha reaccionat de manera ràpida, i el ministre de l'Interior ha anunciat que De Juana Chaos «no tornarà» a ca seva, és a dir, que anirà a la presò. S'ha confirmat així que l'excarcerar-lo no responia a una decisió tecnicojurídica, i que De Juana va ser usat com a «moneda de canvi» per a algun tracte amb l'organització. ETA ha humiliat dues vegades Rodríguez Zapatero: una, quan va fer volar l'aparcament de Barajas i el president no es decidí a rompre el diàleg; l'altra, ahir, quan va rebre la portada en plena cara i de matinada. Un desastre absolut, quan fa quinze mesos que va ser ell el que obrí amb decisió aparent la porta per a l'esperança i la pau.