Sembla que avui dia hi ha més expresidents i antics caps d'estat per mig que mai. O potser no és més que han estat tan enganxats als mitjans de comunicació que no saben viure sense l'atenció. Tenim Jimmy Carter i Bill Clinton, i aviat tendrem George Bush retirat, tot i que és possible que triï no obrir boca quan hagi deixat enrere tots els consellers que l'enrevolten. Tenim Jacques Chirac que es deu demanar com fer-se sentir i a què dedicar el temps lliure. I altres com José María Aznar que han estat engolits pel món de la política acadèmica per mai més ser vists fora del seu redol. Un que ha tengut més sort i més audiència ha estat Mikhail Gorbatxov, l'antic president rus, arquitecte de la Perestroika que acabà amb la Guerra Freda. En una entrevista el cap de setmana passat atacava la política americana i britànica, confiat que les seves paraules són escoltades a molts indrets encara ara. Criticava Estats Units per les aspiracions imperialistes que ha demostrat sota la direcció de Bush. Criticava Tony Blair per no haver sabut dir als americans que això de l'imperialisme no funciona. El motiu de l'atac de Gorbatxov no ha estat la guerra a Iraq, com un podria pensar, sinó la deterioració de les relacions entre occident i Rússia en els darrers cinc anys. Gorbatxov va ser el dirigent rus que acceptà la derrota econòmica del sistema soviètic i permeté els canvis polítics que l'enderrocaren. Ara diu que les expectatives d'una nova relació entre russos i europeus després de la Guerra Freda no s'ha complert, més que res per la ceguera de Washington que va ser causada en part per la seva victòria econòmica sobre els soviètics. Ha estat una gran oportunitat perduda, segons Gorbatxov. I vistes les darreres declaracions d'americans i russos sobre la pantalla de defensa antimíssil que es vol construir a l'est europeu, és difícil no simpatitzar amb aquesta visió. Com ho hem pogut fer tan malament, per trobar-nos encara amb una frontera física, política, econòmica i gairebé moral entre Rússia i la resta d'Europa? Com ho hem pogut fer tan malament aquests darrers vint anys, per ara tenir el dilemma de si construïm o no un escut contra els míssils intercontinentals als camps d'Europa central? Aquests antics presidents com Gorbatxov potser sí tenen una funció important que és que són els que poden recordar-nos que hi ha un programa polític que no depèn de la darrera crisi o necessitat electoral dels que ens governen. Hi ha un programa polític a més llarg termini que sovint és enterrat pels titulars del dia, i que en aquest cas va ser enterrat pel 09/11, l'atac a les torres de Nova York. Gorbatxov creu que és hora de rescatar aquest programa, la d'acabar amb les restes de la Guerra Freda, la frontera que tenim a l'est.