Parlem de pactes. Munar ha dit que és més fàcil pactar amb un que amb molts. En realitat els altres no són molts perquè només són el PSOE i el Bloc. Ara veurem, però, si el Bloc protagonitza un acte en què es trenca la unitat i cadascú dels seus integrants negocia pel seu compte. El que tocaria és que el Bloc negociï com a Bloc ja que per això és una nova força amb voluntat de constituir-se com un nou ens polític. Si el Bloc hagués de gestionar algunes conselleries (jo esper que així sigui), no serà fàcil haver de fer el repartiment intern si tant EU com Esquerra demanen la seva quota, però aquest serà un problema que, si existeix, ja resoldrà el Bloc, i no a la mesa de negociació amb el PSOE i UM. Ja vàrem dir que tant pel Bloc com per la resta, la papereta difícil venia després de les eleccions. A l'hora de gestionar, a l'hora de fixar portaveus, a l'hora d'aplicar polítiques és on la convivència de les coalicions es fa més difícil. Ja ho és dins un únic partit, ara pensa dins un parell amb sensibilitats tan diferents!
En qualsevol cas, cal esperar que els problemes interns no existeixin i que tota la força es posi en la negociació prèvia amb PSOE i UM, i en la gestió posterior. A Palma, potser UM i PSOE volen que Cirer governi amb minoria durant quatre anys, que davalli dos regidors més, i així el PSOE sigui la força més votada el 2011, i UM pugi un parell de regidors. Cal valorar si el PP es desgastaria més governant amb minoria, i a mercè d'UM o PSOE, que estant a l'oposició. De vegades la presa per governar no és una bona consellera.
