Cada vegada que apareix una nova onada d'informació -televisiva, especialment- sobre la moda i les seves desfilades, em pregunt com s'ho ha fet el món de la moda per saquejar el temps dels telediaris. La moda ha estat i continuarà sent motiu de tesis doctorals, a cavall entre la sociologia, l'economia i l'art i tota quanta disciplina hi vulgueu mesclar. La religió, l'esport..., en fi, tota activitat humana frega la moda en un moment o l'altre. Però, en el seu estat com a jaciment informatiu, ço és en la presentació del que uns quants, poquets, vestiran d'aquí a nou mesos, és un fenomen tan encerclat pels interessos d'una minoria, que el seu tractament a les televisions sembla abusiu. Sobretot, en els telediaris, que tenen tan abandonades qüestions amb més substància.
La moda ha accedit als telediaris per la quota corresponent a la cultura. La cultura ara és la gran coartada per a tantes coses, que els més vells no tenim més remei que confirmar-nos en la nostra irrefutable condició d'incultes, ja que no atenem tants i tants aspectes de la nova accepció de cultura per part dels mitjans de comunicació. Tenc el pressentiment que, a la inversa, la majoria d'usuaris i productors d'aquestes noves activitats considerades cultura en els darrers decennis, tampoc no atenen massa els vessants de la cultura de sempre. Però no convé generalitzar mai, i recordem que un dels primers assagistes espanyols que contemplà la moda com un fenomen sociològic d'especial magnitud, fou José Luis Rodríguez Aranguren. El fet és que a la quota de la cultura dels telediaris es parla més d'Enrique del Pozo que de Murillo, d'Antoni Miró més que de Ràfols Casamada, d'Adolfo Domíngez més que de Julià de Jòdar o d'Ausiàs March. S'hi parla més de Jorge Sanz que d'Antonio Colinas. I així. Caldria saber quin pes tenen les coses en la formació rebuda pels periodistes, perquè finalment són els que acaben organitzant el material informatiu i repartint-ne el pes en els mitjans. La qual cosa pot ser sinònim d'adulterar l'interès del ciutadà per la cosa pública. Ens interessa tant, tant, la moda, com per donar-li titulars als telediaris? I quan ens arribi a interessar, a què ho deurem? No ho sé, però se m'acut que, per començar, no hauríem de deixar parlar de moda en els mitjans públics a qui no acrediti la capacitat de donar un curset sobre El roig i el negre o es demostri en possessió d'algunes nocions sobre la teoria de la relativitat. Convé que, si es parla de la moda perquè és cultura, en parlin persones cultes, si se'm perdona emprar aquesta denominació en base als convencionalismes més generalment acceptats.
