No guanyam per sorpreses. El senyor Matas començà la campanya electoral confessant que no tenia il·lusió per presidir eConsell de Mallorca. A poc que ens havíem refet de tanta i tan poc habitual sinceritat ens sacseja amb el fitxatge de la senyora Janer, qui confessà no tenir cap il·lusió per fotografiar-se amb els líders del partit que l'ha fitxada (i s'ha torbat menys de dues setmanes a fotografiar-se amb l'anticatalanista més actiu del País Valencià, senyor Zaplana. Rectificar és de savis...). Ara, a un mes de les eleccions, ens promet un teatre de l'Òpera aMoll Velde Palma tot suposant que la ciutadania tendrà il·lusió en aquest projecte presentat amb arguments econòmics -desestacionalització del turisme- i no culturals, perquè no existeixen. Deixaré de banda l'enfilall de notícies que ens parlen dels desorbitats dèficits que generen les principals instal·lacions operístiques, les considerades meques debel canto, aquestes que omplen amb antelació tot el seu aforament amb entrades venudes arreu del món, i no ho compararé amb la vergonyosa ocupació de les nostres platees per part d'enxufats del poder polític que si haguessin de pagar l'entrada triarien destinar els doblers a contractar un partit de futbol en la televisió de pagament. Tampoc cometré la gosadia de recordar els nostres paràmetres culturals amb una UIB que rep del govern Matas menys doblers que IB3, tot i tenir un índex d'abandonament inferior acanal de propaganda pepera però molt superior a la mitjana de les universitats europees. Si bé és cert que un local d'aquestes característiques permetria, en les seves glamouroses estrenes, lluir la luxosa vestimenta que ompl els armaris del casal del president, ja no és just considerar l'òpera una manifestació cultural classista.
Deixarem els tòpics de banda i ens centrarem en la ubicació, en el Moll Vell, que, a menys que el teatre sigui subterrani o submarí (a veure qui la diu més grossa), agredirà la històrica façana de Palma. Deu ser que, pels que somien ser la nova noblesa d'una nova Palma en una nova Mallorca, no és important aquesta imatge forjada en el temps i icona universal de la nostra ciutat. Llevonces, la pregunta obligada és demanar a què ve la caríssima acció d'enderrocar els habitatges militars debaluard del Príncep si no és per restablir, en la mesura del possible, aquesta icona. Només hi ha dues respostes possibles: eren habitats per gents impròpies de l'exclusiva zona poblada de botifarres i de nou rics i focus de milionàries especulacions o s'han tomat per pura inèrcia, perquè el projecte de ciutat del batle Aguiló ha estat l'únic projecte coherent dels ajuntaments democràtics i s'hi preveia aquesta acció, a més de la resta de les realitzades els darrers anys -Parc de les Estacions, Falca Verda (rebatiada Parc de sa Riera)...- i que tenien com a objectiu, originàriament, la millora de la qualitat de vida dels palmesans. De la idea primigènia a la realització s'han necessitat quatre legislatures de dretes per descafeïnar el contingut social de les propostes i multiplicar exponencialment els pressuposts.
