Ahir vaig rebre una carta de la portaveu de la plataforma Salvem La Real, i un servidor que s'emociona fàcilment es va emocionar. Assumpció Renom agraïa la feina feta als regidors, i exregidors, i feia unes valoracions ben interessants sobre aquests anys i allò que havia pogut veure als plenaris de l'Ajuntament. Ahir, precisament, tenia lloc el darrer plenari de Cort i tot plegat t'ajuda a reflexionar. Una de les tasques més satisfactòries quan un es dedica a la política o als moviments socials és donar suport a aquella gent que se sent desvalguda, poc escoltada o ignorada. En aquest sentit, durant aquesta legislatura a Palma, els veïnats de La Real no han estat els únics que han patit una evident manca de capacitat de diàleg. I si, com deia, una de les tasques més satisfactòries és donar suport a aquestes persones, una de les més frustrants és no haver aconseguit l'objectiu: preservar La Real, que no s'asfaltàs Jacint Verdaguer, etc.
Ara jo ja som a un altre món que no és el de política de partits, però aquesta certa frustració encara pesa. Record que a la primera marxa a La Real -que s'ha organitzat el darrer dilluns de cada mes durant més de dos anys- vaig dir que el més important era tenir la consciència tranquil·la i que en arribar a la solució final poguéssim dir que havien fet tota la feina possible. Els membres de Salvem La Real poden estar ben tranquils. Per a mi, han estat un exemple de constància, de treball per una causa i de lluita pel territori i el patrimoni. Si finalment es fa, l'hospital de Son Espases passarà a la història, però també ho faran unes persones que estimaren la terra que trepitgen davant uns governats que no els volgueren escoltar. Gràcies, amics.
