Aquests dies s'estan celebrant a Palma unes jornades amb la següent temàtica: «Jueus, conversos i xuetes a Mallorca. Genealogia, parentiu i genètica». Els actes estan organitzats pel Col·legi de Doctors i Llicenciats de les Balears i la coordinació ha estat a càrrec de Ferran Tarongí i de Dolors Forteza Rey en representació de «Memòria del Carrer». És d'admirar l'empenta de na Dolors, digna de la saga dels Fortesa de can Rei, sobre els quals va presentar, embrancant-se fins a quatre-cents anys enrere, un esponerós arbre on s'explica el canvi de nom: de Fortesa àlies Rei al llinatge Forteza Rey, sofert en els darrers cent anys. Memòria del Carrer, un fòrum ple de vida i d'idees creat per n'Albert Bonnín, segueix una activitat creixent gràcies a la iniciativa d'un grup de persones que s'apleguen a l'entorn de l'interès en l'estudi, la recerca i l'intercanvi d'informació sobre els descendents dels jueus conversos de Mallorca i, per extensió, sobre tot el que té relació amb la presència jueva a Mallorca.
Les primeres jornades han estat dedicades principalment a la genealogia. Són memorables les aportacions de veterans com en Llorenç Cortés «Bibi» i en Pep Aguiló. Tots dos freguen la vuitantena, mai no se varen deixar acovardir pels temps difícils que els va tocar viure i encara avui en dia conserven l'empenta de la joventut que els va fer estudiar i fer bandera reivindicativa de la realitat xueta. En Llorenç, que ha acumulat durant més de quaranta anys un arxiu personal de les seves recerques, els seus viatges i les seves relacions amb jueus de tot el món, va presentar la història dels «Àngels» i els «Bibis», malnoms de la seva família, farcida d'anècdotes que ja va recollir al seu llibre «La nissaga d'un xueta». En Pep Aguiló, artesà d'un arbre que ha passejat fins a Israel, presentà la genealogia dels «Mosques». L'arbre inclou el famós capellà «Mosca», que al segle XIX va reclamar el seu dret de poder predicar des d'una trona com qualsevol capellà que exerceix el seu ministeri. Va ésser refusat a totes les esglésies i, quan finalment va aconseguir fer el sermó a les Carmelites va poder contemplar, astorat i dolgut, com cremaven la trona on havia predicat per desinfectar-la.
Jo no he pogut assistir a les Jornades però el meu cor ha estat amb ells. Amb en Rafel Aedo cercant la història del seu oncle Cortés que emparenta amb la meva família. Na Rosa Aguilar, que amb els Fusters d'Artà ret un homenatge als Fusters, fundadors de la radiofonia a Mallorca. El pintor Jaume Pinya des del privilegi de viure a Fornalutx aixoplugat baix la meravella de teules pintades per ell i que ho sap tot sobre els xuetes de Sóller. La presentació d'en Toni Picó, sensible i ordenada dels Picó «Sepo». Na Maria Antònia Segura enamorada de Don Miquel Forteza, esmicolà una vegada més, juntament amb n'Albert Bonnín, la seva vida i miracles. Ambdós presentaren també la seva genealogia. En Bernat Aguiló, que combina la política amb la recerca de la nostra història sempre tan desconeguda i amagada.
I en Pep Pomar, un exiliat com jo, però que va tenir temps, amb una revolada entre avió i avió, de presentar els Pomar «Menua» i els Valls «Rafelins».
L'apartat de parentiu l'ha desenvolupat l'antropòleg Enric Porqueres i pròximament diversos professors de la UIB parlaran de genètica. Sent una profunda admiració per totes aquestes dones i homes que robant temps, on moltes vegades no n'hi ha, se dediquen de forma seriosa i apassionada a recuperar la nostra memòria històrica, contribuint amb el seu desinteressat esforç a l'enriquiment del nostre patrimoni històric i cultural tantes vegades fet malbé o ignorat per les nostres institucions.
