muy nuboso
  • Màx: 16°
  • Mín: 12°
14°

Cinturó verd o taca de ciment

Durant molts d'anys Ciutat de Mallorca ha estat el principal municipi agrari de les Illes Balears. La seva fèrtil plana i, sobretot, els seus regadius a l'entorn del Pla de Sant Jordi foren el rebost de la ciutat i de bona part de l'illa. Les seves hortalisses i la seva ramaderia tengueren una fama ben justificada. Ara això ja forma part del passat, d'un passat que, de manera incomprensible, ens obstinam a tapar de ciment sense deixar-ne ni rastre.

Les ciutats civilitzades protegeixen amb cura els seus elements patrimonials, les grans realitzacions arquitectòniques de la seva història. Les preserven i les transformen en el seu cartell promocional, en la seva carta de presentació. Aquests elements, tan lligats a la trajectòria vital de la ciutat, es cataloguen, es restauren i es protegeixen. I el mateix es fa amb les zones amb valors naturals i paisatgístics: es consideren un llegat que no es pot fer malbé i s'ha de passar a les generacions per venir.

Sorprèn la manca de sensibilitat de la nostra ciutat amb el seu entorn més immediat: els camps que tradicionalment l'han envoltada i l'han proveïda d'aliments frescs. Sembla que, respecte a aquest territori, no n'existeix cap intenció protectora, ans al contrari, es considera un pur espai d'expansió urbana i d'ubicació d'infrastructures i activitats que exigeixen grans consums de territori. La gran taca de ciment de Palma avança imparable ocupant tots els racons del municipi. I no hi ha cap intenció de frenar aquesta ocupació com es demostra en la compra massiva dels terrenys agraris que volten Palma per part dels grups immobiliaris.

No ens enganem, la clau no està en les previsions de sòl urbanitzable contemplades en el planejament. La pràctica urbanística demostra que el joc de les requalificacions, dels interessos socials i dels convenis urbanístics és molt més eficaç a l'hora d'urbanitzar grans extensions de terreny. I la previsió, en aquest camp, és generosa i gairebé sense límits. Això va així. Operacions molt impactants com la ubicació de la Universitat, Son Reus i el Parc BIT han contribuït a aquesta degeneració. És que no quedava més remei? És possible, però almenys els grans costos territorials d'aquesta política d'ocupació d'espai havien d'haver estat compensats amb altres actuacions de signe protector.

Però, insistesc, no em sorprèn tant l'avanç, determinat per les impetuoses lleis del mercat immobiliari, de la taca de ciment que arrasa els entorns de la ciutat de més valor paisatgístic, com la insensibilitat de l'administració en no protegir d'una manera definitiva retalls d'aquests espais per a preservar la identitat i el patrimoni comú dels ciutadans. Deu ser que ho preveuen urbanitzar tot? És molt probable.

Una municipalitat previsora i sensible cap a la preservació de la qualitat de vida de la gent fa estona que hauria d'haver declarat intocables, com un autèntic parc agrari, un bon conjunt de terrenys a l'entorn de Son Ferriol, Pla de Sant Jordi, la Real, Son Sardina i Establiments. Un parc urbà (per la seva proximitat a la capital) que no protegís tan sols els elements etnològics (síquies, molins o casals), sinó la mateixa terra i les seves activitats tradicionals.

No bastaria fer una línia de protecció a un plànol per a fer viables aquests espais sinó que s'hauria de generar un fort tutelatge públic (assessorament, formació, inversió i suport a la transformació i la comercialització) i convertir-los en un espai protegit de gran valor paisatgístic, però també un lloc d'aprenentatge, d'oci i de gaudi de tots els ciutadans que, a més, proveís els consumidors de productes alimentaris de qualitat que no es poden produir a milers de quilòmetres de distància. I, amb la terra, salvaríem les persones: l'activitat dels darrers pagesos joves que ens queden. La ciutat, més que una «falca verda» de ciment i jardineres, necessita donar continuïtat al seu cinturó verd històric format per finques i explotacions pageses dedicades a la producció d'aliments, evitant que del nucli urbà es passi, sense cap ruptura, a un altre nucli urbà. S'hi ha de pensar i s'han de prendre decisions.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.