Endidalar-se amb la teoria de la interrelació de tot i de tots, és cíclic, se'n parla un temps, s'escriuen uns quants llibres, articles, fins i tot ara fa poc es va filmar una convincent pel·lícula, exactament enfocada a palesar això que parlem: Babe de n'Alejandro González Iñárritu. Després s'adorm el tema i potser passen deu, vint anys sense que ningú no torni a treure a rotlo la reguitzera papallona que, movent les ales a Tokio, té pebrots de fer baixar la borsa de NY o provocar un huracà a New Orleans. És el que tenen les modes: passen. Com aquests darrers dies de pluja. Com nosaltres mateixos. El que succeeix és que s'ha de saber reconèixer, això sí, que no hi ha veritats absolutes, inamovibles, estàtiques, granítiques. Tot és cíclic, tot viatja cap a part o banda, vaig deixar dit fa molts d'anys a un poema, no record de quin llibre. I hi vaig afegir, ja posats en situació: «Com cerca el tió,/ a la foganya,/ el gris, consumit,/ camí de la cendra». O sigui que ja ho sabeu, el culpable de tot plegat és l'aire que mou l'ala de la papallona.
La que és mala d'imaginar és l'ala de papallona, o de borinot, o de paparra, si és que existeixen paparres amb ales, que motivà l'aparició dins l'àmbit polític mallorquí d'un personatge tan rarenc, tan envitricollat, com és don Joaquín Rabasco Ferreira, el líder de la Asociación Social Independiente, (ASI). L'altra nit m'envestí el seu posat de senyoret andalús amb el «cortijo» fora del seu lloc natural, quan comparegué al programa d'en Joan Prunés «Així de clar» de TVM, i l'home es despatxà tan a gust, que ben bé semblava l'inventor de la democràcia. Però, alerta, consultada la seva Web una estoneta de contumàcia en perdre el temps, contra tota previsió hi he pogut trobar vertaderes «genialitats», passatges lluidíssims, molt particulars, tots ells vinents de la seva ment privilegiada i la dels seus acòlits forasters (s'ho diuen ells mateixos, amb total clarividència).
Per exemple, del seu llibre «Vivencias» (ha escrit un llibre i tot, aferra't!), parlant de la guerra incivil, més o menys la resumeix amb aquest paràgraf: «Los de izquierdas quemaban conventos, mataban a religiosas y cortaban las tetas de las mujeres que no se dejaban violar. Los de derechas fusilaban a quienes hacían esto». Més capacitat de síntesi impossible, no és ver? O també quan exercita definir el temps de la fam: «...La Guardia Civil. Un gran cuerpo de élite, cuyos cinturones de gala amarillos, eran como consecuencia de las manchas de los huevos fritos que se comían en los cortijos». Vertaderes troballes més enllà de qualsevol dubte.
I és el mateix heroic líder Rabasco que «prefiere morir de pie que seguir viviendo de rodillas» com el Ché Guevara, i molt abans na Dolores Ibarruri «La Pasionaria», que, ja que hi és, manyucla fotos d'infants fent-los posar plorosos perquè han d'estudiar en català, i tots riallers i ufanosos quan ja ho poden fer en castellà. Que al fulletó electrònic de presentació de la seva candidata a la batlia de Palma, dona Milagros Ferreira, té la humorada de dir: «Un pequeño ejemplo de lo que consigue Ma Milagros: A su izquierda, vista de la Bahía de Palma el dia de su presentación (i mostra una esplèndida foto de sortida de sol amb barca de vela). A la derecha, estado del cielo el dia de la presentación de Catalina Cirer como candidata del PP (un terrorífic cel ennigulat a punt de tempesta)». Genial, aquesta Milagros, redéu.
Però el millor de tot són les seves flamants, enlluernadores enquestes electorals. «¿Quien ganará las elecciones autonómicas 2007? Jaume Matas (PP): 13'11%/ Francesc Antich (PSOE): 15'57%/ Joaquín Rabasco (ASI): 27'87%/ Gabriel Barceló (BLOC): 23'77%/ Bernat Joan (ER) 19'67%» Ala, qui vulgui anar viu que hi vagi. I les municipals com van? «¿Quien será el próximo alcalde/sa de Palma? Catalina Cirer (PP): 3'33%/ Aina Calvo (PSOE): 36'67%/ Milagros Ferreira (ASI): 36'67%/ Eberhard (ell posa Ebernat) Grosske (BLOC): 23'33/ Miquel Nadal (UM): 0'00 (0)». Siguin servits, benvolguts lectors. Una vegada més: que santa Llúcia ens conservi la vista a tots plegats, i en faci recobrar als que amb tanta evidència els manca. Així sia.
Gabriel Florit i Ferrer, escriptor
