Si a algú li sobren mil milions de pessetes pot patrocinar un equip de ciclisme i mesos més tard deixar-ho anar. Si a algú li sobren vuit-cents milions de pessetes pot comprar un espai expositiu d'un important actor de cine que veu que l'esmentat espai només genera pèrdues. Si a algú li sobren quinze mil milions de pessetes pot muntar un mitjà de comunicació que incompleixi la llei i, massa vegades, sigui poc ètic. Si algú li sobren 250 milions de pessetes pot muntar un paripé on dos tennistes facin poc més d'un entrenament. És trist veure un govern fer el ridícul, i és molt més trist si és el teu govern el que fa pena. Per què no dubtin que feim el ridícul quan tudam els doblers d'aquesta manera i, després, anam a plorar a Madrid per demanar per recursos per gestionar l'educació o la sanitat.
Tudar els doblers públics és massa fàcil. I massa fàcilment, durant aquesta legislatura, hem vist com el Govern disposava d'una quantitat ingent d'euros per gastar-los, no per invertir-los. I mentrestant, a les escoles no tenen pressupost pel seu manteniment, els plans contra el fracàs escolar no tenen recursos, els ajuts per projectar la nostra cultura a l'exterior són insuficients, els doblers de dedicats a normalitzar la nostra llengua minven, el pressupost per prevenció de riscos laborals baixen, etc. Hi ha persones que pensen que els dirigents polítics haurien de respondre personalment de la mala gestió pressupostària. No sé si això és possible, però el que és cert és que una norma hauria d'imperar: tractar els doblers públics com si fossin propis. Si només pensàssim amb la nostra butxaca ja tendríem un motiu per meditar el vot. Per ventura és un motiu més per canviar...
