En aquests moments hi ha un professional de reconegut prestigi en la presó. No és un professional qualsevol, és un dels més admirats mundialment en el seu àmbit. El jutge que el condemnà mai no dubtà de la seva vàlua professional ni del seu internacional prestigi, però el condemnà perquè es demostrà que havia delinquit. La història recent de Farruquito, que tantes planes omplí amb la seva actuació delictiva, m'ha vengut al cap quan tota la dreta d'aquest petit país s'ha conjurat per defensar la professionalitat de l'actual president deConsell Consultiu, el senyor Col. La pregunta és senzilla: qui dubta del prestigi d'aquest il·lustre advocat? Qui ha posat en tela de judici la seva preparació jurídica, la seva excelsa formació o la seva aclaparadora experiència per fer part del Consultiu? Fins allà on jo sé, ningú no ho ha fet: ni la Guàrdia Civi que l'interrogà, ni el fiscaCarrau que l'acusa, ni el jutge Latorre que l'imputa, ni l'esquerra que troba incompatible la presidència d'una institució com el Consultiu amb el dubte existent, ni la premsa que a diari oreja la investigació i l'actuació institucional de l'imputat. Només la dreta més dura, política, mediàtica i jurídica, considera que s'atempta contra el prestigi de l'imputat. Farruquito segueix sent un gran ballador, dels millors, i empresonat.
l l l
Fa menys del que dura una legislatura, ningú no parlava de la vella ni de la nova Mallorca. Com a molt, parlàvem de la ferum de ranci d'uns botifarres en decadència que no tenien més paper que fer de referència als regidors d'una villalonguiana Bearn posada en escena. Potser qualque il·luminat clamava en solitud i no l'escoltaven ni a ca seva. Què ha canviat perquè els defensors d'aquesta teoria, que en resum consisteix a capgirar l'statu quo i a integrar els nadius en l'Espanya única per afavorir els que es neguen a integrar-se en la diversitat? Només una cosa: els deutes que el senyor Matas adquirí a la villa y corte en el seu pas pel ministeri. Per fer-se un lloc entre la jet set madrilenya, expulsar l'esquerra de les institucions balears i, de pas, fer que la baldufa li balli tan bé que el seu patrimoni es multiplica a ritme de prestidigitador financer, s'alià amb aquells que ens menyspreen perquè som un entrebanc en la seva incontrolada voracitat amb les illes com a objectiu econòmic. Per tenir-los contents, no ha dubtat a alimentar els cadells de l'odi com a carn de canó necessària: ha engreixat un monstre. Com sempre passa, tot són rialles mentre el monstre, nadó encara, fa entremaliadures sense importància. A més rialles, més recursos s'hi aboquen i tot bufa amb vent de popa fins que els propis analistes detecten que la població de Mallorca és conservadora però sent repugnància però ha estat falangista. Llavonses, s'inventen maniobres de dissimul amb fitxatges mediàtics. Però el monstre va bo, mossega i no sempre és possible tornar a posar-li la collera.
