algo de nubes
  • Màx: 17°
  • Mín: 11°
11°

Temps de passarells

El PP es transvesteix. Sí, no ho diguin a ningú. S'han fixat vostès en les carreteres, en la transformació dels seus membres? Alguna cosa preocupa, i molt al partit en el desgovern de les Illes. Saben vostès aquelles cobertes de llibres o anuncis publicitaris, que insereixen en la cara d'una nímfula, la d'un felí? En la cara d'una dona, la d'una moixa o pantera? doncs es fixin bé en les falques electorals de la sra. Estaràs. Sembla que Matas li ha agafat el gust al programa de la Terribas, aquest number one del periodisme, de mirada felina. Han inserit sobre el rostre de l'Estaràs, el de la Mònica, fins i tot en el pentinat. I fora bromes, hi estareu o no hi estareu, fins i tot els verbs s'envicien, però el que no es pot negar és que l'amo en Jaume no sap què fer per donar una imatge més plural al seu partit. Com el seu enemic a batre és, sobretot, UM (el Dia del Mundo ho deixa ben clar dia a dia, tant que han aconseguit que els d'aquest partit cada dia em caiguin més bé) han anat a cercar algunes cares o postures que els centrin.

Que fitxin l'escriptora Janer és una molt bona notícia, doncs representa una gran potada al cul del gonellisme ultra, i això escenificarà no molt tard (potser, avui mateix) l'allau de queixes més salvatges des de dintre el seu partit. Aquesta bassa d'oli on Matas hi acaba de llançar aquesta roca. La notícia és una bomba, però és una implosió positiva per al país. L'escriptora devia pensar quina passa havia de fer perquè es tornàs a parlar d'ella i ha agafat el camí més curt. Se l'ha de respectar, s'ha de reconèixer la seva valentia, com a autora «literària», se la juga definitivament. Els casos de Cela i Umbral són clars, corresponen a dues «celebritats» que al final de les seves carreres han esdevingut sonadíssims fracassos comercials, és a dir, editorials, de lectors. Tampoc acaba de ser el cas de la Pilcher mallorquina que com a illenca «ha arribat tan enfora». Ja no li donaran el Nobel, però els infants solen venir amb un pa davall el braç, i acbarà guanyant la mateixa pasta, perque vénen de París. Ni Acebes, ni Zaplana: Maria de la Pau Janer, això sí que és pluralitat en un partit i la resta són COMPTES.

És el moviment més desesperat d'en Matas que veu que UM, als pobles avança amb força i obre un espai conservador molt necessari a l'hora de trencar l'hegemonia d'una dreta espanyola de Mallorca que molts cops fa vergonya als seus militants. Pot aquest fitxatge frenar un impuls creixent de forces de centre-dreta, que no viuen dins l'agitació del PP? És realment improbable. Les contradiccions Matas, Janer, Mas (de CIU)... i altres, són simplement anècdotes del món econòmic i empresarial. Almanco l'escriptora ha jugat amb sinceritat i valentia, no juga a l'independentisme allí i al PP aquí, art tan estesa últimament a casa nostra. Un moment o altre, tothom acaba sortint de l'armari. La natura de la política va posant a les persones en els llocs que els corresponen. Ara bé,d'haver de passar pel PP aquí (o per CIU allí) a l'hora de ser algú en l'àmbit artístic o empresarial, potser, aquest vell xollo se'ls acaba... i ho confirma que la Janer ha fet el camí a l'inrevés i ha sabut vendre la moto a un molt ingenu Jaume Matas. Home! Per l'amor de Déu nostre senyor! no es pot pas desgovernar un país tot pensant que el Premio Planeta és tot un currículum acadèmic, vostè és un passerell que comença a fer basarda, fins i tot als seus.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.