S'acosta Sant Jordi i això significa que molta de gent que treballa amb llibres va de bòlid, i si no basta veure la programació de la gran majoria de centres culturals de Barcelona -entre aquests l'Espai Mallorca. I com és ben lògic hi ha notícies i moviment en una data que per a moltes llibreries suposa més d'un terç de la facturació anual. Hi ha editors amb molt bona vista comercial com l'Ernest Folch, que assegura que Sant Jordi -i els seus descomptes- s'haurien d'allargar més dies, amb una implicació encara major de llibreters i autors, i no concentrar-ho tot en un dia. Hi ha llibreries que suprimiren Sant Jordi i destinarien aquests diners a promocionar la compra de llibres durant tot l'any, una aposta que aportaria menys liquidesa immediata, però la consolidació de la professió a la llarga (els sona, és el model turístic oposat al que defensa un partit concret que ha decidit comprar una autora per Sant Jordi -a Mallorca se celebra com tots sabeu el 27 de maig- en lloc de comprar un llibre). Deixant de banda totes aquestes consideracions polítiques, hi ha un grapat de llibres que no es poden deixar de banda. En primer lloc, ens trobem amb Dones contra franco , de Jordi Creus, l'historiador que dirigeix amb encert la revista Sàpiens, a la qual hem d'agrair moltes coses, però en els dos darrers números la publicació de la llista d'alguns dels agents nazis que treballaren a Catalunya i la recuperació de la memòria història de Josep Joan Girònès, el crack de Gràcia, campió d'Europa de boxa i ídol de masses, fidel sempre a la República, i que va poder salvar la vida de miracle en aquella barbàrie que fou la Guerra Civil. Precisament, el llibre de Joaquim Roglan Combat a mort , publicat per Angle Editorial és un altre dels imprescindibles per a aquest Sant Jordi. I en matèria d'assaig també és imprescindible Per entendre l'Iraq , de Jordi Llaonart, que ens arriba de mans de La Campana, una editorial modèlica. El passat diumenge, al Camp Nou, el Barça va repartir un fulletó amb la seva alineació de llibres per aquest Sant Jordi. Només hi havia un volum editat per una editorial de les Illes, en aquest cas Absalom, d'Hilari de Cara. Els autors dels onze volums varen ser convidats a la llonja del Camp Nou i es féu una bona promoció dels seus texts. El que em fascina és que l'han col·locat de davanter centre, amb el número 9, el que du habitualment en Samuel Eto'o. Dic jo que deu ser una garantia que li deixin la responsabilitat de fer els gols de la literatura en català. Que quedi com un apunt. Moltes editorials se les empesquen totes per vendre els seus llibres. Com amagar la identitat del seu autor. En aquest cas, Enrique Moriel ja té noms i llinatges. Al seu darrera, s'hi amaga un home de trajectòria impecable, Francisco González Ledesma. Amb La ciutat sense temps ha bastit una obra d'aquelles destinades a marcar època. Ledesma, el popular Silver Kane de l'horrible postguerra espanyola, és a més a més d'un extraordinari escriptor de novel·la negra, un paradigma i un exemple per al món del llibre. Tant de bo aquest Sant Jordi li vagi molt bé i que l'inspector Méndez passi per la paradeta a signar alguns llibres. Qui no podrà fer-ho, malauradament, és el meu admirat Roberto Bolaño, un escriptor majúscul en tots els sentits, de qui ara acaben d'aparèixer dos volums que jo crec que fixen de manera definitiva el corpus de la seva obra. Es tracta de La Universidad desconocida, que aplega tota la seva poesia -és a dir, tot allò escrit sota les convencions del gènere i que no es troba a les seves novel·les, farcides de poesia per tot arreu-, i el recull de relats El secreto del ma. Ja teniu llista (i no és electoral).