No en tenia pràcticament cap dubte, però aquests dies he pogut certificar que Jaume Matas és un artista. Fa cinc dies -a quaranta de les eleccions- que només es parla de la seva llista electoral. Fa cinc dies que no es parla d'autopistes, d'escàndols, de destrucció del territori, d'arraconament de la llengua, etc. Francina Armengol ha estat l'única que ha dit que li preocupa més que en Rodríguez vagi a les llistes que no na Pau Janer. En Matas és llest i hàbil, i ha sabut desviar l'atenció. I la cosa no queda aquí. Matas també ha aconseguit que entre els nacionalistes s'obri el debat entre traïdors i fidels. Al final, no sé si aconseguirà que, una vegada més, ens matem a ganivetades.
Ja he donat la meva opinió sobre el cas Maria de la Pau Janer. I pus. Que cadascú faci amb el seu cosset el que millor li planyi. Per mi, el problema real que tenim no és na Janer. El problema de Janer dins el PP és que constitueix una excepció, perquè, allà, són excepcions aquelles persones que tenen clar quina és la nostra llengua i quina és la situació de precarietat en què es troba. I a partir d'aquí el que realment em preocupa són els temes urbanístics, socials i culturals. El que pugui votar Maria de la Pau quan el PP vulgui fer més autopistes o més decrets de trilingüisme, no m'importa, serà el seu problema i la seva coherència la que se'n pugui veure afectada, o no. El que preocupa és, per exemple, que el president del Consell Consultiu no tengui el detall de dimitir i tornar el premi Ramon Llull que li va lliurar el president Matas. Desafortunadament, Balears té molts d'altres problemes que els de fitxatges passatgers.
