El cas Andratx es pot convertir en radiografia d'una autonomia malalta. L'escrit que el president del Consell Consultiu, Miquel Coll, envià al director general d'Ordenació del Territori, Jaume Massot, perquè li arreglàs un negoci urbanístic en un terreny protegit d'Andratx mostra la confusió dels àmbits públic i privat en l'exercici d'un càrrec en nom del poble. Tres institucions queden tacades: el consell d'Estat balear, el Govern balear i l'Ajuntament d'Andratx. Ara s'ha de comprovar si efavor que li demanà Coll a Massot (factòtum d'Andratx) es convertí en edificis, és a dir, en formigó il·lícit. Perquè si és així ens trobaríem davant una prova concloent de tràfic d'influències i delicte contra l'ordenació del territori orquestrada des d'altíssims despatxos públics per utilitzar un ajuntament important com a societat instrumenta. És esgarrifós. Si l'escàndol d'Andratx se seguís escampant com un càncer amenaçador per a la salut pública, l'autonomia balear estaria en perill segons la normativa vigent.