Tenia l'esperança que eParc de les Estacions, versió 3, fes vergonya als seus responsables. La majoria d'ells, almanco des que tenen sou oficial, han vist món i el parc obert ahir no és homologable a cap altre, especialment si se sap que ha costat prop de 10 milions d'euros. Per acabar amb aquesta pobresa de disseny i magror de verd no feia falta gastar una doblerada similar al que suposaria oferir gratuïtament els llibres de text de tots els escolaritzats obligatòriament a Balears al llarg d'un curs i mig. És pobre d'idees, malparit i lleig. I, per si li mancava qualque desgràcia, li han aparegut una vintena de casetes rectangulars d'acer i metacrilat que poden fer empegueir el més pocavergonya. Casetes improvisades que no apareixien en cap dels projectes presentats i que s'han hagut de muntar per fer un poc respirable l'aire dels soterranis, amarats del fum de les locomotores dièsel. Marca Can Matas, només es fan les coses que donen vots o doblers als amics. Així que, només començar la legislatura, decidiren comprar més locomotores i fer el soterrament -desitjat i reivindicat per tothom-, però no invertir ni un euro en la prèvia electrificació de les vies. Ara ja ho tenim, però no els fa la suficient vergonya i el president en persona apareix per la contrada amb l'excusa d'una campanya de salut dental. Deu pensar que per ser qui som ja ens basta un parc desangelat i pobre. Com que la plebs no està avesada a les proporcions que habita el president, ja els sobra amb un espai el disseny del qual no serviria per aprovar un projecte arquitectònic de primer de carrera.
l l l
Potser ens tracten com ens mereixem. Aboquen els nostres doblers a cabassos i ens retornen una obra que només seria un avanç enmig d'una favela brasilera; amb tot el respecte pels dissortats que no coneixen més desenvolupada organització urbana. La ciutat que es pretén capital turística de la Mediterrània, que diu ocupar un lloc destacat entre les europees per renda per càpita i que centralitza i simbolitza una regió de les més riques d'Europa no pot tudar els doblers i dir parc al que només són uns quants parterres adobats de mal gust. Si, a més, la batlessa que la governa accedí al càrrec amb la promesa d'un Parc Central que almanco enorgullaria per la seva extensió i aquest s'ha convertit en una carretera de tres carrils, l'estafa és d'aquelles que bastarien per enviar a dida a qui ens ha pres el pèl de tan descarada manera. Per si un cas, les principals responsables de l'estafa, les senyores Cirer i Cabrer, no es deixaren veure per l'obertura del parc. Deuen pensar -elles o els estrategues del partit- que val més refredar l'emprenyadura popular i fer com si allò no anàs amb elles, a veure si d'aquí al 27 de maig la necessitat de zones d'esbarjo, dignes o com el Parc de les Estacions, faci de resignat bàlsam sobre la coïtja que l'afronta provoca. És per estratègia, no per vergonya, que consti, que d'aquesta han demostrat sentir-ne poca o gens.
