Dos i dos són cinc milions

La precampanya ja ha començat oficialment i sembla que l'habitatge centrarà bona part de la discussió. Una discussió que en un país una mica democràtic podria versar entorn del preu, la pujada del tipus d'interès o de la impossibilitat del jovent a accedir-ne a un de digne, tal com frívolament recull la Constitució. Però aquí, a la nostra petita i peculiar realitat, quan parlam d'eleccions i d'habitatge ens referim a la casa del segle XVI que s'ha comprat l'ínclit President del Govern de les Illes. Qualsevol persona amb una mica de seny convindrà que una casa amb més de set-cents metres quadrats, un cost aproximat de cinc milions d'euros i situada en el carrer Sant Feliu s'aproxima més a un Palau que a un pis o planta baixa que és on vivim la resta de mortals. Per això, com a persona integrant en aquest grup tan poc glamurós de la resta de mortals, estic per plantejar-me la militància en un partit polític i fer carrera -és a dir, fer la pilota a qui toqui i pegar quatre ganivetades en el moment oportú. Perquè si una persona amb un sou públic declarat de 70 mil euros pot justificar la compra i rehabilitació d'un Palau d'aquestes característiques no sé, sincerament, què fem la resta de... treballant i, sobretot, declarant a Hisenda. I és que no hi ha dia que després de llegir els titulars de la nostra peculiar realitat li entrin a una ganes de fer grans coses, com apostatar de la fe de Rouco Varela o declarar la insubmissió a la Hisenda de l'Estat.