muy nuboso
  • Màx: 14°
  • Mín:

Dos i dos són cinc milions

La precampanya ja ha començat oficialment i sembla que l'habitatge centrarà bona part de la discussió. Una discussió que en un país una mica democràtic podria versar entorn del preu, la pujada del tipus d'interès o de la impossibilitat del jovent a accedir-ne a un de digne, tal com frívolament recull la Constitució. Però aquí, a la nostra petita i peculiar realitat, quan parlam d'eleccions i d'habitatge ens referim a la casa del segle XVI que s'ha comprat l'ínclit President del Govern de les Illes. Qualsevol persona amb una mica de seny convindrà que una casa amb més de set-cents metres quadrats, un cost aproximat de cinc milions d'euros i situada en el carrer Sant Feliu s'aproxima més a un Palau que a un pis o planta baixa que és on vivim la resta de mortals. Per això, com a persona integrant en aquest grup tan poc glamurós de la resta de mortals, estic per plantejar-me la militància en un partit polític i fer carrera -és a dir, fer la pilota a qui toqui i pegar quatre ganivetades en el moment oportú. Perquè si una persona amb un sou públic declarat de 70 mil euros pot justificar la compra i rehabilitació d'un Palau d'aquestes característiques no sé, sincerament, què fem la resta de... treballant i, sobretot, declarant a Hisenda. I és que no hi ha dia que després de llegir els titulars de la nostra peculiar realitat li entrin a una ganes de fer grans coses, com apostatar de la fe de Rouco Varela o declarar la insubmissió a la Hisenda de l'Estat.

Les coses estan canviant massa, tant que quasi és una provocació. Abans quan una volia palpar els privilegis in situ se n'anava al Palau de Marivent o es comprava una revista d'aquestes del fetge i les vísceres -Monegal dixit- per veure la família reial tan macos i rossos a bord del vaixell de torn pagat per noltros. Ara a Marivent els que viuen de franc cada pic són més -creixen amb quasi la mateixa proporció que els republicans- i en els carrers dels entranyables botifarres s'està instal·lant la classe mitjana aquesta dels doblers fàcils i confosos. Confosos perquè amb la venda d'un xalet i el sou del Consolat no em surten els comptes. Segurament és perquè som de lletres. De lletres o de ciències som ciutadans sobirans d'aquesta Comunitat i davant noltros, és a dir, davant la institució representativa, Matas hauria de donar les explicacions que fossin necessàries. Per contra, el President s'estima més deixar-ho en mans d'Estaràs perquè, una vegada més, doni la cara i apagui el foc. Mentre, en els mitjans nacionals, impresos i digitals, ja es parla del Palau del President Balear i de «luxe asiàtic». I és que per justificar aquest trasllat tan poc intel·ligent a dos mesos de les eleccions, li farà falta, a Matas, qualque cosa més que una soll.

Kika Rodríguez, periodista

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.