N'hi ha que pensen que els blogs no serveixen per res, que només són una cova de gent que no signa els seus comentaris, crítiques o, fins i tot, insults. Efectivament als blogs hi ha bastanta gent que s'amaga sota noms falsos per dir allò que no dirien a la cara o signant un document. El que sí hi ha als blogs -i fora d'aquests- és un bon grapat de persones que se senten autoritzades per jutjar, per dir el que un ha de fer o no, per, en definitiva, marcar quin és el bon camí. Rajoy parlava de la «gente de bien» per referir-se a aquells que havien d'anar a la manifestació contra la política terrorista del Govern espanyol. A ca nostra també hi ha molts de Rajoys.
Són gent que ens diu que per ser bon al·lot has de votar una determinada força política. Són persones que et jutgen d'acord amb les teves amistats, o la teva feina, o alguna paraula. Són individus que tenen molt fàcil marcar la línia entre bons i dolents, entre «els nostres» i «els altres». I així de cada vegada fan més petit el cercle «dels nostres». Per ser «dels nostres» hauràs de pensar d'una determinada manera, hauràs de votar una sola força política ben concreta, hauràs de combregar amb unes idees inamovibles que no deixen espai per a la dissidència puntual, etc.
Molts de nosaltres, amb una trajectòria de país -mal està dir-ho- jo diria que molt clara, som jutjats i posats a la senalla dels traïdors, dels altres, dels dissidents, etc. Si feim els roïssos tan grossos només quatre seran purs i casts. El pitjor, però, és que molts dels que pretenen alliçonar la resta de mortals no són gens autocrítics amb la seva trajectòria i amb les seves actituds.
