nubes dispersas
  • Màx: 14°
  • Mín: 10°
10°

Balanç dels problemes socials que ens afecten

Allò que s'espera dels dirigents és governar a prop dels problemes del carrer i que els posin solucions. Res a dir per tant quan quatre anys de govern autonòmic han posat l'èmfasi en una política social de solidaritat i d'igualtat entre els ciutadans. Una peça clau per aconseguir-ho ha estat la fixació en el centre polític des del Consolat de Mar. En política social, sense deixar de treballar pel present, també s'ha treballat pel futur del nostre país d'aquí a un quart de segle. No ve de nou que es digui que aquesta sisena legislatura ha resultat la més social de la història, ja que ni més ni manco que dos de cada tres euros del pressupost autonòmic s'han dedicat a resoldre les mancances bàsiques de les persones. Si pensem en allò que resulta sorprenent coincidirem que s'han donat més prestacions socials, però és que s'ha aconseguit abaixant els imposts i sense condicionar per això el creixement econòmic. Darrere d'aquesta actuació macroeconòmica, tant es nota la tasca del president Matas com no sorprèn que el posin d'exemple i s'interessin per conèixer les pautes que ho han fet possible. Uns breus apunts sobre allò que s'ha fet pensant en el futur ens mostra que amb aquestes inversions s'han pogut construir tres hospitals, i n'hi ha un quart de projectat. Però és que també ens hem situat a l'Estat com la segona comunitat que més ha reduït les llistes d'espera, i no era gens fàcil. S'han incrementat les residències de persones majors i també s'han posat en funcionament d'altres tan novedoses com la de malalts de Parkinson, capdavantera a Espanya, les dues per malalts d'Alzheimer o el centre de dia i residència per a paraplègics i tetraplègics que ja no hauran d'emigrar a Toledo allunyant-se de les seves arrels, família i amics. En clau de present i en poc més de cent paraules allò que més crida l'atenció en política social són distints tipus d'ajudes econòmiques. Per a persones majors ja n'hi ha per a la implantació de pròtesis dentals, especialment per als que disposen de menys recursos, i per assistir-los en règim d'acolliment en un domicili particular. També se donen ajudes per a fills de fins a tres anys destinades a fer menys difícil el dia a dia de la vida laboral i familiar mitjançant la targeta «Bonus d'infància». Hi ha pensions no contributives de jubilació i d'invalidesa i subsidis per mobilitat, transport, i perquè els que més ho han de menester puguin adquirir productes de primera necessitat. Coses cent per cent pròpies d'una política social que s'arrodoneix amb ajudes perquè corporacions locals, empreses i entitats sense ànim de lucre facin projectes adreçats tant a persones majors, com dependents, com amb discapacitat. I encara hi cal afegir les actuacions dels populars des de l'Institut de Serveis Socials i Esportius del Consell de Mallorca, com a continuació de la del govern, i dirigides a marginats i sense sostre, menors amb dificultats, persones majors i a un col·lectiu de discapacitats que ja s'han situat entre els millors atesos de l'Estat. Això són fets, no opinions, i el balanç de quatre anys de política social és el que és, i que l'oposició, a mes i mig de les eleccions, no frisi de passar comptes d'aquest balanç és significatiu fins i tot pels més crítics amb tot el que ve dels populars.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.