Baruch Spinoza

Tanmateix, el record al qual vaig dedicar més temps fou al d'Spinoza, Baruch Spinoza. Més d'un dels meus hipotètics lectors pensarà que la cosa d'Spinoza és una «boutade» o una mentida. Ho entenc: jo pensaria el mateix. Què és això de pensar en un filòsof del segle XVII al mig d'una conferència a les Rambles de Palma. Permeteu-me que vos digui que jo d'Spinoza gairebé no en sé res. Només que fou un jueu que procedia d'una família de jueus portuguesos i que va néixer a Amsterdam en la primera meitat del segle XVII. Encara que jueu de formació, quan encara era relativament jove va abandonar la seva sinagoga perquè volia tenir llibertat de pensament. Després Spinoza es trasllada a Leiden i a un poble als afores de la Haia. Spinoza es dedicà tota la seva vida a escriure de Filosofia i, per guanyar-se la vida, a polir lents. Entre els seus clients hi era el científic Huygens, inventor del microscopi. La darrera cosa que sé d'Spinoza és que li varen oferir una càtedra a la universitat de Heilderberg i que no l'acceptà perquè se li exigia no anar en contra de la religió establerta. Això és tot. Algunes vegades he volgut llegir un resum del seu pensament i em podeu creure que no he entès res del seu pensament. Res de res.

Comprendreu, després d'aquesta declaració d'ignorància, que si dic que vaig pensar en Spinoza no és per presumir ni, tampoc, per demostrar que estic malament del terrat. No, el meu record d'Spinoza vengué perquè el meu capet va remembrar els anys del Col·legi Major Lluís Vives i, especialment, un dels seus col·legials que nomia Javier Delgado encara que era més conegut pel seu malnom «el polvorón». Crec que no cal explicar el perquè del malnom. «El polvorón» era de Vinaròs i devia ser fill d'una família amb molts de doblers. Part dels doblers que li enviava la família els emprava, cada dissabte, a gaudir del plaer de Venus. «El polvorón» estava en el darrer any de carrera i tenia un pesar: el seu expedient acadèmic era mediocre. Per posar-hi remei va decidir treure una matrícula abans d'acabar la carrera. L'assignatura elegida fou la Filosofia del Dret, el catedràtic de la qual era Don José Corts Grau, que era al mateix temps Rector de la Universitat. «El polvorón» durant tot l'any va estudiar Filosofia del Dret amb especial dedicació i va deixar l'estudi de les altres una mica abandonat, just que bastàs per aprovar. Tant va estudiar «el polvorón» l'assignatura de Filosofia de Dret que se sabia pels caps dels dits el llibre que havia recomanat Corts Grau. L'examen fou oral per als que volien matrícula. Aquest era, ja ho he dit, el cas de Xavier Delgado quan «el polvorón» va arribar a la taula on seia Corts Grau a sentir aquell filet de veu tan propi del que era Rector que li deia «Baruch Spinoza». «El polvorón» es va posar molt content i va pensar que la matrícula ja era seva, ja que se sabia els ensenyaments del jueu al peu de la lletra. Començà i digué: «Baruch Spinoza es una figura importante, diría que imprescindible dentro de la filosofia europea del Siglo XVII. Lo primero que hay que decir respecto a sus ideas es que da un giro copernicano al concepto cartesiano de libertad». Corts Grau va aixecar la mà i li va dir: «Pare, pare. Antes de continuar me podría decir qué significa eso de giro copernicano». Al «polvorón» li va caure l'ànima als peus, va meditar una mica i, tot nerviós, va dir que ho sentia molt però que no ho sabia, que això era exactament el que posava el llibre. Corts Grau li digué que tornàs per setembre que segurament llavors ja hauria après a no aprendre's llibres de memòria sense saber què volen dir les paraules que hi figuren. Cada vegada que record la meva estada a València com ho vaig fer dimarts passat en el discurs de Pere Aguiló no me'n sé estar de recordar Don José Corts Grau, el «polvorón» i, també, Baruch Epinoza.