Els cinc minuts després (II)

Dijous passat us feia cinc cèntims de l'opinió «curiosa» d'un client i d'un llibre en concret, títol del qual l'autor feia més d'un any que no es deixava veure (ni sentir) per la llibreteria. Fou increïble però J.S.A. foté el camp i als cinc minuts tocava el telèfon l'autor en qüestió i no hi ha casualitats que valguin, els tertulians de la casa com el Sr.Morata, Sr.Planas, Sr.Llop o Sr.Terrón (entre altres) ho saben... ho han tocat amb les mans. Parles d'alguna obra o d'algun fet concret i als pocs minuts pots tenir de primera mà una versió més ampliada o pots comentar les observacions del llibre amb més precisió, car aviat entrarà el seu autor. Un cop es comentava un llibre de història i l'autor mai no havia entrat a la botiga, almanco els darrers deu anys, i abans de dir res pus vaig advertir el Sr.Planas que es voltés, que ens saludaven des de fora, a l'altre costat del vidre, i, sí, era ell. No hi ha ficció que valgui, el nostre món és molt petit i la vida és una roda des d'on quasi sempre ens agafam els mateixos al voltant d'un mateix tema, i pot ser sigui això, però el cop que servidor es va sorprendre més fou no fa gaire temps, i coincidia amb l'obertura d'una exposició concreta. L'interlocutor era el poeta i químic Àngel Terrón i escoltàvem atents la seva història, ens parlava del seu departament, dels seus versos, del seu hort, d'investigació, d'experiments i de conreus diversos quan girà el tema i començà a parlar de pintura i a recomanar l'obra d'un autor que tots coneixien i que servidor aclarí que sempre havia cridat molt l'atenció la seva obra potent i la seva fesomia pintoresca als carrers de Ciutat, però que lamentava mai no haver entrecreuat unes paraules amb ell. Després l'autor dels sonsnets començà a recitar inèdits en anglès i fou sorprenent, el mateix pintor (que si topa amb aquestes ratlles, no en sap res de res, d'això) comparagué als pocs minuts, acabava de ser invocat i compareixia puntual, miraculosament amb el seu barret, la seva barba i els seus ullons entremaliats, un poc emboirats pel fum de la seva pipa, i dirigint-se a servidor, sí, era, ell era en Martí Company i m'obsequiava amb un cartell d'anunci del seu desplegament d'obra artística al carrer Morey...d'acord, d'acord! No fou pas el fet de l'aparició als pocs minuts de que Terrón pronunciàs el seu nom, no fou això,( els tertulians i servidor) hi estam avesadíssims i ja quasi quan tenim ganes de parlar amb algú que no hi és (sobretot els matins dels dissabtes) deim els seu nom i quasi ja anem a obrir-li la porta. El que realment corglaçà servidor, no fou pas l'anècdota que tan sols suma una més, d'una llarguíssima cadena de fets molt semblants i no menys sorprenents, el més impressionant de tot fou el silenci del poeta Terrón, la seva total conformitat amb la situació (del tot irregular, mai no havia entrat en Martí Company en aquest local), fins al punt que en haver acabat en acomiadar-se l'artista, el poeta químic es limità a seguir recitant els seus versos en anglès com si res no hagués passat mai. Això sí, precedit d'un únic moviment abans de reprendre, el seu índex aixecant subtilment la proa del seu capell de feltre. A l'altre costat de vidre Martí Company s'allunyava amb el seu capell de palla.