La vida és bella

Tu no tens cap motiu per passejar cara de pomes agres. Això és cosa d'ells, tu no has fet res per atemptar políticament ni socialment contra la qualitat de vida de les persones, són ells que volen tensionar el país fins que tots arribem a creure que només un govern d'extrema dreta pot reconstruir no sé quines coses, quins destins imperials extraviats, quines banderes esqueixades. Són les seves cabòries, els seus monstres, els seus dimonis: no els teus. T'adones, però, com te'ls han instal·lat a cateva, com volen que facin part de la teva vida, com pretenen que colonitzin els teus pensaments, les teves sensacions, la teva vida sencera? Basta adonar-se'n per posar-hi fre. Tanca'ls la porta, que no t'amarguin. No tens per què ofegar-te en aquesta ignomínia renouera, amenaçant, apocalíptica. Ni tens per què claudicar en la teva lluita per mantenir l'alegria de viure, un sentiment d'harmonia amb el teu país, ni que el país siguin alguns amics, un poc de música i els paisatges de la infantesa. Mira com sense ells la vida és bella, podem tractar-nos com germans, com amics, com a conciutadans, podem mantenir-nos la presumpció d'innocència. No som els enemics de ningú. Pensa en allò que és veritablement important. Revisa els teus canals de percepció de la realitat per poder avaluar millor la importància de les coses. Mai no havies disposat de tants de llibres, per exemple. Seguir el que ells diuen cada dia, fer atenció a les seves campanyes d'artilleria acústica, et donarà una mica d'informació -sobrera, d'altra banda: no et completarà la imatge que te n'has fet. En tot cas, en els llibres que sens dubte sabràs seleccionar amb encert, hi ha el coneixement, que arrela en tu i et fa fèrtil. No havies disposat mai de tanta música -per exemple, consulta el catàleg de Naxos, la cartellera de concerts-, i els dies de sol l'aire està saturat d'aquesta primavera cristal·lina. Mira els ametlers després d'exhaurida la flor, ara vestits de verd: són discrets i estan plens de coratge, són més la nostra història que totes les barrumbades de l'Espanya profunda que els sucursalistes més servils amplien entre nosaltres. No té cap importància: és renou, no té cap consistència: si és que tu vols, definitivament, viure sense els dimonis, i t'importen realment les llibertats i algunes altres coses com la concòrdia, l'art, la vida. Que la seva amargura no contamini el teu cor. El teu cor encara t'ha d'aguantar molt de temps, per això és menester que no es debiliti atenent als missatgers de l'hecatombe. L'hecatombe és el que ells volen provocar. Si te la creus, els ajudes. Si mires les coses sense lents catastrofistes, la percepció natural de la realitat allunyarà de la teva vida els renous i les alarmes. I viuràs molt millor. Si no, te tornarem l'import.