Que el PP no aturi res

De la politització sectària de la Justícia a Espanya molt poca gent en té dubtes. Aquests dies, arran del boicot del PP al grup PRISA, s'ha recordat el paper jugat per Gómez de Liaño en la lluita d'Aznar contra aquest grup, un cas que assolí categoria de símbol del que passava i del que ens esperava. Es parla de jutges conservadors i de jutges progressistes amb una naturalitat verinosa. Les maniobres per condicionar presències i absències en el col·lectiu que ha de fer sentir la veu del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya han suposat una passa més en la situació deficitària de la confiança de la ciutadania en els poders judicials. I, en aquest context, quan la constitucionalitat o la inconstitucionalitat d'uns aspectes de l'estatut català pot dependre de l'orientació ideològica d'unes determinades persones, és inevitable que a Catalunya salti l'alarma, sobretot en el si de les formacions més directament involucrades amb la tasca d'aprofundir en l'autogovern. El secretari general de coordinació interna d'Esquerra Republicana de Catalunya, Xavier Vendrell, advertia ahir que, en el cas que el Constitucional retalli significativament el text estatutari, el seu partit estaria disposat a facilitar un nou govern a la comunitat, oferint la presidència a Artur Mas si aquest es comprometia a convocar un referèndum sobre l'autodeterminació. Una primera reacció a aquest globus sonda -o alguna cosa més?- d'ERC ha estat l'acusació d'inoportunitat, ja que s'estima que afegeix llenya a l'incendi incontrolat de la política espanyola, amb un PP que, en paraules de Zapatero, lluita contra el govern mentre el govern lluita contra ETA. Aquest temor no és del tot infundat, però també és menester fer-nos una reflexió sobre l'abast de les campanyes del PP i preguntar-nos si han aconseguit un dels seus objectius, que és impedir qualsevol passa endavant en qualsevol direcció. Si per l'agitació social causada per un PP en ple aquelarre involucionista, el país sencer ha d'ajornar el disseny de propostes de futur i ha d'estroncar el debat polític, estaríem en una situació en alguns aspectes anàloga a la que va viure Espanya arran del cop d'Estat d'una part de l'Exèrcit espanyol, amb les figures senyeres d'Armada, Milans del Bosch o Tejero al davant, que aconseguí la paralització del procés democratitzador i descentralitzador. Al marge de la bondat o la imperícia de la proclama de Xavier Vendrell, el que no es pot fer ara és acotar el cap i renunciar a pensar i a debatre per evitar la còlera del PP, que tanmateix trobarà, en qualsevol cas, rieres per desbordar i ponts per esbucar. Pensem, si no, on estaríem ara mateix si l'acústica amenaçadora del PP no hagués intimidat el govern socialista.