Segons l'Alcover-Moll, manifestar-se és «donar-se a conèixer obertament, sense reserves». O sigui, el primer de tot que significa és el fet de prendre clarament partit per una opció vital, existencial, cívica, política, i donar cara (què m'agrada aquesta expressió tant nostrada!) per una causa concreta, anar nets (altre què tal) i clars per la vida, lluitant per una causa concreta amb la pacífica arma de la veu i la presència física, a la vora d'altres que són de la mateixa pasta, acostadets, tres per metre quadrat si estam aturats, solament dos si caminam, tot plegat segons els especialistes que duen la comptabilitat d'aquestes coses, que a la vista desvari dels números que de vegades els surten, ben bé podrien dedicar-se a una altra cosa i quedarien més guapos.
El darrer cap de setmana en coincidiren un parell, de «manis», Per tot per tot com el bonjesuset. Aquí a Palma, la del divendres horabaixa dels policies municipals va ser molt divertida i renouera. Vaig prendre nota de les consignes escrites que s'exhibien. «Catalina, tu sí te subiste el sueldo y a nosotros no nos quieres pagar lo que nos corresponde». «Per una reclassificació digna i justa». «Perquè tu no pagues, ens haurem de prostituir». I potser la càrrega de profunditat més lúcida de totes: «Hoy es viernes y estoy en el coche». I si li siularen les orelles a qui tots sabem, millor, que aquí ja no mos mocam amb el colze, entesos?
Referent a la del dissabte horabaixa d'aquí també, a Palma, la del «Salvem Mallorca», (jo hagués posat: «Salvem el poc que queda de Mallorca»), potser a hores d'ara ja no puc afegir res que els companys d'aquest mateix diari i els de les altres publicacions «normals» ja ho hagin oratjat. Del diari que tots sabem i que sols anomenar-lo embruta aquest teclat, ni pruna. Les cases de poble d'un temps tenien el femer, la bassa i el lloc comú, ben enfora, al fons de tot del corral. Idò això. El que acab de dir serveix també per qualificar certa emissora de televisió, que per a més fotuda, la pagam a tant cada un, tocau-li el pontet. Potser afegir que, en tot el recorregut sols hi havia pancartes diverses afuades a l'ordre del dia, ensenyes vermelles del PSOE i verdes del BLOC. No hi vaig veure cap bandera quadribarrada, ni genèrica, ni del castellet de aniràs i no en tornaràs, ni estelada, ni un sol estendard de cap classe. Les banderes són de tots, no únicament dels que pensen com nosaltres, degueren opinar les entitats i platafpormes organitzadores, amb molt bon criteri. Qui hagi de prendre llum de na Pintora que ho faci.
La de Iruña, mirin, de Blanca Neus i els set nanets. La setmana que ve en convocaran una altra en favor de poder defensar la llibertat de menjar porcella rostida per les festes de la Mare de Déu d'Agost, o caragols per Sant Marc, per exemple, com si no els viéssim la tela. Del que es tracta és de borinar, emmerdar, afuar, congriar xerigot agre i maldeventrós. Tenc l'esperança que, amb això de les sortides de botador, les exagerades i tant repetides mogudes d'en Rajoy i l'extrema dreta que li fa costat i li encomana les seves «virtuts» gens ni mica teologals (al «Viva Navarra española» s'hi afegí també la Falange, vius i ulls espolsats...!), aquest disparar amb motiu o sense contra qualsevol cosa que es mogui, a curt termini li ha de resultar un llast de mal païment. I si no, si s'infla encara més com un llefiscós calàpet de sentina, més mal que taca d'oli, males noves companys. Puta món, tants d'anys d'escarades i haver de tornar a témer aquestes coses. Si el mes de maig no sabem posar-nos peu fiter, pobres fills, pobres néts, pobra Mallorca.
Gabriel Florit, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.