Alejandro Onsalo

Dijous passat vaig anar al funeral d'Alejandro Onsalo. Feia temps que no ens vèiem i no sabia que estigués malalt. Després de jubilar-se ens telefonàvem de tant en tant i quedàvem per dinar junts. Però, per aquest defecte que tenim d'abandonar allò que és important per fer allò que només és urgent, els nostres contactes s'espaiaren injustificadament. I ara em sap greu. Em sap greu, sobretot, perquè Onsalo fou, probablement, el professor que més influí en la meva vida acadèmica: li he d'agrair el gust per les matemàtiques. Les matemàtiques són un llenguatge perfecte, sense polisèmies ni vaguetats, i qualsevol coneixement és científic només en la mesura que permet ser formalitzat, és a dir, formulat com a model abstracte, matemàtic si pot ser. Les matemàtiques (com la sintaxi, especialment la llatina) són un instrument que ajuda a pensar amb rigor i a destriar el gra de la palla. I Onsalo fou, per damunt de cap altra cosa, un bon mestre de Matemàtiques. Arribà devers l'any 1955 a l'Institut Ramon Llull quan no n'hi havia d'altre en tot Mallorca. Representava per a Palma més d'allò que representa ara la Universitat. Els professors d'aquell Institut eren les màximes autoritats acadèmiques de l'illa, i alguns d'ells, com Onsalo, foren els qui posaren en marxa la nostra Universitat. Onsalo, Font, Galmés, Torrente Ballester, Verdaguer, Moll, Bosch, Casares, San Miguel, Riera, Santamaría, etc, eren gent de pes en les seves disciplines, tots de primera línia, i només els distingia el grau de displicència que gastaven a l'hora d'impartir-les. Competent, just, educat, respectuós i complidor, Onsalo tenia totes les qualitats d'un bon professor, sense tares ni excentricitats. Unes ulleretes decimonòniques rodones, de conxa, un «Ideales» a la boca, i una ironia fina i inofensiva, eren les úniques peculiaritats que es permetia. I al Ramon Llull formà escola: molts d'alumnes seus aviat foren matemàtics notables. Nadal Batle, del meu curs, fou el de més notorietat pública. Com a rector, posà Onsalo de secretari general de la Universitat, distinció merescuda i ben vista per tothom. La vida professional d'Onsalo, repartida entre l'Institut, l'Escola de Comerç, el Servei Meteorològic i la Universitat, coincideix amb el període d'acumulació de capital humà a Mallorca. Gent com Onsalo feren que Mallorca fos no només una societat rica, sinó també culta. I encaixada en la tradició. La seva Palma era la dels temps lents que volien, però, canviar: la de les tertúlies nocturnes del Moka, la de les barrines tancades al Triquet, la dels tramvies, la dels saldos de can Rosselló, la de les carreres de cans, la de la censura cinematogràfica. Fornades i fornades d'adolescents assilvestrats passàrem per les mans d'aquells educadors i en sotírem ciutadans decents, amb valors i coneixements. Supòs que el lector ja ha entès que estimava aquell bon mestre i sempre amic. L'estimava profundament. De fet, es feia estimar per tots els seus alumnes.