Engreixar monstres

TW
0

La saviesa popular té molt clar que no és pot engreixar monstres: tard o d'hora acaben descontrolats i fan mal als creadors. Vivim exemples d'aquest axioma. L'engreix d'uns mitjans disposats a qualsevol cosa per tal d'afavorir als suposadament seus ha fet créixer el sentiment contrari. La manifestació de dissabte, 17 de març, probablement no hagués estat tan nombrosa sense la reacció a les desbarrades del monstre. És impossible fer una quantificació objectiva però, pel que vaig polsar personalment i subjectiva, molts eren allà farts d'agressions tan gratuïtes com mal lletades. No s'ho paga recordar altra vegada que la majoria absoluta que desitja la dreta (extrema) està basada en l'esperança de l'abstenció en l'electorat d'esquerres. Provocar d'aquesta burda manera afavoreix la reacció contrària.

l l l
Si aquest monstre amenaça devorar la mà que l'alimenta, un altre, els dels totpoderosos touroperadors, s'ha mostrat capaç de fagocitar els que s'han cregut més hàbils que ells utilitzant-los per la seva lluita política. Pobres dirigents hotelers: encara creuen compartir interessos ideològics amb aquells que no en tenen més que econòmics. La legislatura passada, per fotre ePacte de Progrés, obriren el camí de les notícies falses que afectaven els mercats emissors. S'inventaren un rebuig institucional al turisme i aconseguiren que aquesta idea, tan absurda com indocumentable, calàs en una part de la nostra societat a força de publicar-ho fora. En aquesta guerra estúpida s'hi sumaren de gust els principals operadors turístics -alguns dels quals són accionistes dels mitjans de comunicació bel·licosos amb el Pacte-. Qualcú pensava que ho feien per empatia però, en realitat, havien descobert una encletxa per on escolar la pressió sobre els preus. Com que contra els «rojos» tot valia, se'ls veia contents d'aquesta associació i mentre uns acollonien la voluntat popular altres s'omplien les butxaques sobre els generosos socis.

l l l
Tomaren el govern i ho celebraren amb exigència de sotmetiment als guanyadors. De fet, la festa de la victòria dePP se celebrà en la casa del cappare de la revolta antipacte. Després, desfilaren la joint venture antirojos -hotelers i touroperadors- peConsolat de Mar armats de les declaracions més insultants possibles a l'anterior govern. La catarsi arribà al punt de que el president de tots els balears aplaudí que en la seu del nostre Govern un estranger qualificàs de poc professionals als seus antecessors (això és sobirania!). L'aquelarre s'acabà però els bruixots havien aprés la fórmula: remenen la perola del turisme, invoquen el suposat antiturisme dels defensors del territori i, voila, els preus hotelers baixen davant l'amenaça que no vénguin aquells que suposadament no volem. Com a l'anterior legislatura, la veritat és el de menys: es mobilitzen tots els contactes en la premsa alemanya qualificant de «contraris al turisme» als manifestants contra el govern destructor del senyor Matas i l'endemà es collen als hotelers que pretenien augmentar preus. Com sempre passa amb la dreta (extrema): poc els importa si per aconseguir el poder barrinen tota la resta.