La mani

TW
0

No sé si a la manifestació hi havia 50 o 60 mil persones, però sí sé que una gentada sortí al carrer per reclamar un major respecte cap al nostre patrimoni natural i històric. Els carrers eren una festa reivindicativa que va aconseguir que més d'un ciutadà, desencisat amb el típic «i què hem de fer?», ves que en realitat hi ha moltes coses per fer i molta gent que està disposada a fer-les. Una nina de set anys em va demanar: «les manifestacions serveixen per qualque cosa?». Com a mínim serveixen perquè les diferents persones i plataformes no es trobin tots sols, per transmetre que junts sumam molt, per palesar que a Mallorca tenim consciència crítica...

Un govern no pot ignorar una gernació que surt al carrer. Un partit -el PP- que exigeix que el govern de ZP escolti les seves reivindicacions no pot deixar d'escoltar les demandes d'uns altres ciutadans que també reivindiquen. Si Matas vol que ZP escolti els manifestants del PP, ell hauria d'escoltar els manifestants que digueren Prou. En aquest punt, el menyspreu de Ramis cap a les persones que sortiren dissabte al carrer va ser, i és, vergonyós.

D'altra banda, a la manifestació trobàrem gent de totes les ideologies i tendències polítiques. Hi ha votants de tots els partits -i gent que no vota- que consideren que ja n'hi ha prou. Pens, modestament, que els màxims responsables de la salvaguarda territorial de Mallorca -UM- s'havien de sumar al clam de dissabte. S'haurien de fer més gestos públics de desmarcament d'aquells que no tenen com a prioritat la preservació del nostre territori. He de confessar que, en moltes ocasions, la ambigüitat pot ser positiva, però a d'altres no hi pot existir de cap manera si no volen que fiquin tothom dins el mateix sac.