Torna la usura

tats de contribuir a l'extensió de la usura. Paradoxal, no és ver? Perquè aquests monts de «pietat» -avui, això: pur sarcasme- se dediquen intensament a explotar la desesperació econòmica creixent d'aquells ciutadans que no només tenen manco recursos, sinó que enlluernats per anys de crèdits baixos -sobretot hipotecaris- estan fins el coll de deutes. Com que no poden pagar els crèdits que tenen -hipotecaris i/o personals- aleshores el mercat els ofereix la «solució». Són aquestes empreses que poden vendre doblers, però no captar capitals, que s'anuncien per ràdio, televisió i premsa, oferint generosament pagar manco ajuntant tots els crèdits, per exemple, o que ofereixen fins a certes quantitats de doblers sense gairebé exigir cap requisit. A un mòdic interès que arriba al 30% anual. És legal, que consti, però no deixa de ser una immoralitat. I, a més, perpetrada en bona part per caixes d'estalvis.

Segons el darrer informe emès per l'Agència Negociadora de Productes Bancaris (ANPB), citat per Elconfidencial.com dijous passat, existeixen registrades a Espanya 79 societats d'aquesta mena. Són pur voltors legals que s'alimenten de les deixalles econòmiques dels que tenen manco doblers i més desesperació. L'informe assegura que la majoria dels que hi acudeixen en surten perjudicats i no pocs acaben per perdre -si és el cas- tant l'habitatge que volien salvar com, naturalment, els doblers que obtengueren pel finançament. Una de les societats més potents d'aquesta mena se diu Celeris. El sorprenent és veure qui són els seus accionistes. Les caixes d'Estalvis de Múrcia, Astúries, Santander, Cantàbria, la Caixa Municipal de Burgos, la General i d'Estalvis de Canàries, els Monts de Pietat de Ronda, Cadis, Almeria, Màlaga, Antequera, com també les caixes d'estalvi de Tarragona i la de Vigo-Ourense-Pontevedra. No és l'única empresa d'aquestes característiques creada per caixes. Per exemple, segons el diari digital referit, n'hi ha una altra que se diu, els sona?, Sa Nostra d'Inversions. A banda d'empreses com la financera de Wolkswagen Espanya o la del Corte Inglés. Doblers criden doblers. Se tracta d'un negoci en franca expansió. L'any passat se feren a tot el país operacions d'aquestes per un valor superior als 2.000 milions d'euros. Segons el mateix diari digital, això només ha fet començar: «el creixement ha estat exponencial en els últims anys, ha crescut una barbaritat i més que creixerà perquè és molt rendible. Això sí, a costa de la desesperació». L'informe referit assegura que manco del 3% de les persones que s'hi acullen, a aquest crèdits, en surten beneficiades. La resta, més del 97%, són perjudicades en grau divers que en el pitjor dels casos, com s'ha dit abans, poden arribar a perdre-ho tot. Que el capital privat se dediqui a fer préstecs a gent desesperada a tan alt interès... bé, és legal, i poca cosa hi podem fer més enllà de lamentar que la llei permeti aquestes pràctiques immorals. Però que siguin caixes d'estalvis les que s'hi dediquen requereix de qualificatius més gruixats. Cal recordar que varen néixer per combatre la usura durant el darrer terç del segle XIX. Quan la podrida societat de classes de la Restauració permetia que els usurers deixassin doblers a canvi d'interessos enormes (eren tant alts com els actuals?) i la pobre gent que no tenia quasi ni per menjar a ells anava per comprar una impossible solució, acabant per perdre tot el poc que tenien. Exactament igual que ara, si hem de fer cas al informe esmentat, només que els que te xuclen la sang són els que se suposa que varen néixer per salvar-te de tal perill. Clar que qui ho hauria d'evitar són les institucions polítiques dirigides pels partits endeutats fins el coll que reben un tracte preferent del nous usurers. S'entén, que no ho evitin.

Miquel Payeras, periodista