Quan una cosa està bé, hi està i foris, i s'ha de dir. El que sí és una feina indiscutiblement bona, sobretot pels que tenim el jaç al Coll d'en Rabassa, i a més, com que, sortosament, gaudim de coneixement, esma a bastament com per anar d'avançats en el temps i en el seny, deixam tranquil·let el cotxe aparcat i utilitzam el transport públic per davallar a Ciutat, és la recent posada en funcionament de la nova línia d'autobús: la 30, que cada vint minuts en punt fa el recorregut Sant Joan de Déu - Plaça de Espanya i viceversa. La meva enhorabona als autors d'aquesta idea que facilita ben de veritat la mobilitat dels veïnats d'una barriada que, en hores punta, anava sobrecarregada, podíem veure passar de llis fins a sis o set busos de les línies 15 i 17, que vénen de l'Arenal i Can Pastilla, respectivament, absolutament replens. Bona feina, ja ho he dit.
També he d'afegir avui que, l'altre dia vaig baixar a la nova estació del tren subterrània, i vaig quedar molt gratament impressionat del que vaig veure. Ja era hora vaig pensar i dir, crec que en veu alta. Hi ha nivell. M'hi vaig topar amb una parella de coneguts que també curiosejaven i enfilàrem conversa curta. Així, com de passada, un d'ells enflocà, amb cara de punyetona: amem, tots aquests que tant protestaven, ara què deuen dir...? Al que jo li vaig comentar que, del soterrament i modernització de l'estació del tren, jo no tenia record de cap protesta en contra de cap plataforma ni col·lectiu. De l'enderroc del Pont del Tren i la posterior fantasmada de l'edificació del decorat cinematogràfic per substituir-lo, i de l'incompliment de l'expectativa de tenir un bon parc central a Ciutat, sí que n'hi ha hagudes i n'hi haurà encara més. Ah, i és ver, ara que ho dius, reconegueren. I vaig continuar passejant amunt i avall per aquelles instal·lacions noves de trinca, entre aromes de pintura fresca i gasoil de combustió de les locomotores, a parts iguals, sense exageracions, però, a dir ver, allò que és seu, doneu-li. Vaig recordar el que havia llegit als diaris, allò que algú havia dit: «Això pareix Madrid...». I si et fitxaves en els televisius monitors que, a bona alçada, oferien informació del dia i l'hora, descobries que, efectivament, pareixia Madrid. Informaven en llengua castellana. «L'imperi contraataca» no és sols un títol de pel·lícula. «Estació sense fums/ Estación sin humos» diuen uns cartells una mica pinxos i inexactes, tot prohibint fumar, punyeta, que ja fumen a bastament els tubs d'escapament de les locomotores de gasoil, encara que els conductors se'n cuidin d'aturar els motors tot d'una en arribar. Prudent consigna, per altra banda. Potser afegir que vaig tenir la sensació que hi havia un excés de guàrdies de seguretat, no gaire malcarats a dir ver. Es veu que els han triats entre els més ben pastats. Ah, i un detallarro: Als serveis d'homes de la primera planta així com davalles, a l'esquerra, a la vora del que amb el temps serà cafeteria amb grans cristalleres, al mateix costadet de les piques rentamans, dos cistells de vímet ofereixen mocadors de paper i tovalloletes humides amb oloreta de llimona. Ostres, quins luxes! Això, ni a Madrid, tu. Veurem quan arribi el mes de juny, i hagin passat les eleccions... És per demés, sempre m'ha de revenir el pic d'agre que tenc amagat. No hi puc fer més. Això sols ho pot solucionar una cosa. I no en fris gens ni mica, mirin.
Gabriel Florit, escriptor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.