Ideologies

TW
0

A l'etapa de la post-post modernitat n'hi ha que parlen de crisi de les ideologies. Ens expliquen que el pragmatisme mou els individus, que no té sentit concepcions ideològiques basades, per exemple, en l'eix esquerra-dreta. Per mi, la simplificació d'una realitat social complexa no té cap sentit. Evidentment l'eix esquerra-dreta continua essent vigent, com són presents els governs que aposten per una sanitat pública o per donar suport a la privada; com són presents les administracions públiques que destinen, o no, una gran quantitat de recursos i programes per fer front als problemes de les persones més desvalgudes; com són presents responsables polítics centrats en la construcció d'habitatges de protecció oficial, o centrats a crear zones residencials per a «gente de bien (Rajoy, dixit)», etc.

Quan veim la manifestació del PP a Madrid ens temem que de crisi de les ideologies res de res. Ells tenen una ideologia i és ben ferma. I quan veurem la manifestació de dissabte que ve, organtizada per Salvem Mallorca, també comprovarem la vigència de les ideologies. Per tant, aquesta voluntat de presentar una societat desideologitzada no es correspon amb la realitat. Altra cosa és, i ja ha estat motiu d'altres columnes, que estratègicament interessi fer prevaler l'eix nacionalista. Jo som partidari de la combinació d'ambdós, nacionalista i esquerra-dreta. I després hi ha un problema encara més complicat. Qui pot tenir ideologia? M'explicaré. Els empresaris, per exemple, poden ser de dretes, donar mostra d'aquest fet, i això no els reportarà cap problema. Ara bé, si ets d'esquerres i empresari has d'anar alerta perquè si públicament et manifestes d'esquerres potser perdràs clients. Amb la qual cosa estaràs doblement fotut: els «teus» et diran que t'has dretanitzat perquè t'has fet empresari i, els «altres» et miraran amb cara de no refiar-se de tu. Crisi de les ideologies, m'has dit?