La Llei d'igualtat

L'aprovació ahir en el Congrés de la Llei d'igualtat entre dones i homes constitueix una fita històrica en la transformació de la societat espanyola per convertir-la en modèlica a tot el món. En realitat, només es tractava de fer realitat el que estableix la Constitució quan explicita que no s'han de fer distincions entre sexes. Però no ha estat senzill arribar a materialitzar aquesta normativa. De fet, el PP no està d'acord en el punt fonamental de la paritat com és l'establiment de quotes, i és possible que continuï la polèmica. Al llarg dels segles, les dones han estat vergonyosament oprimides i discriminades a l'Estat espanyol. Primer, per la forta presència d'un catolicisme tancat i militant que durant molts de segles les reduí pràcticament a estar sotmeses primer al pare i després al marit. Més tard, els intents liberalitzadors de la Segona República, que els donà dret de vot, acabaren enfonsats dins una ferotge guerra civil que deixà pas a quatre dècades de nacionalcatolicisme, fins al punt que les dones només podien treballar amb el permís del pare i del marit i on la infidelitat femenina es podia castigar amb la presó. En les darreres dècades, la transformació ha estat impressionant i ha arribat ara a un punt de no retorn. Aquesta Llei d'igualtat ha de ser ben rebuda tant per dones com per homes, perquè al final acabarà beneficiant tothom, sense distinció de sexe o de condició social. Només cal esperar que el que estableix la nova llei s'apliqui a la realitat en tots els àmbits institucionals i socials.