Jocs d'absències

TW
0

Aquest, el vostre-meu article, avui s'acompanya d'una fotografia, a més de la que em conserva intemporal la mirada en tinta, i això no havia passat mai. Direu que no és per tant. D'acord. Però, en el país que ens ha tocat viure, les coses més doiudes serveixen per treure l'artilleria, cridar els propis a files i eliminar el contrari fins allà on sigui materialment possible. Quasi res. La meva excepció no amaga més intenció que la de voler fer-vos riure una estona; que ja és molt. La fotografia es va fer divendres passat en eTeatre Principal de Maó i dissabte, quan la vaig veure publicada, em cridà l'atenció. El príncep Felip no apareix sovint en actes públics per aquests paratges avesats a veure'l amb calçons curts. L'esdeveniment devia ser important i em decidí a furgar per la notícia. Certament, el meu olfacte no havia fallat: l'acte presidit per la coronada testa era, ni més ni menys, la cloenda del centenari de la Cambra de Comerç de Menorca. Un acte institucional organitzat per la mateixa Cambra i eGovern de les Illes Balears on, a més, s'homenatjaren les 24 empreses més antigues de l'illa i els tres anteriors presidents de l'entitat.

l l l
La notícia destacava dos detalls del discurs deborbó: alabà que Menorca s'hagi convertit en un model de desenvolupament sostenible (gràcies a ser l'única de l'Arxipèlag que s'ha mantingut allunyada de les urpes dels neocons populars; però això no ho digué) i acabà el seu discurs en la llengua dels amfitrions, ecatalà. Però, a mi, em captivava la foto. Una vintena llarga de persones sobre l'escenari i no hi veia per lloc la màxima autoritat de l'illa, la presidenta Barceló. Així que ahir, només arribar al Parlament i trobar-me-la, li vaig demanar el motiu d'aquesta sorprenent absència. Bàmbol de mi, no havia reparat que l'acte era sectari, per definició i per coorganització del Consolat de Mar. M'explicà, divertida, que la convidaren a l'acte però no l'incorporaren al protocol «fotografiable». La dreta (extrema) embogeix per una fotografia (marca Matas) sense reparar que, en una illa petita, l'absència de la presidenta és molt més comentada que la seva aparició enmig d'una vintena de personatges. Erros d'estrategues nerviosos. És cert que aconseguiren que dissabte no aparegués la senyora Barceló, però no pogueren impedir ni els comentaris de la malifeta ni que a la primera plana de tots els diaris el president aparegués enmig d'una manifestació amb insults al govern d'Espanya. Toma foto!