Demolició de piscina

L'enderrocament parcial per ordre judicial d'una piscina de Cala Tuent perquè envaeix una zona prevista per a la construcció d'un vial, és a dir, de domini públic amb dret de pas, constitueix un salt qualitatiu importantíssim en la defensa de l'ordenació del territori. La sensació d'impunitat que s'ha viscut durant dècades a Mallorca comença a esmicolar-se davant les decisions judicials, cada cop més inapel·lables. Fa uns dies el TSJB ordenà l'enderrocament d'un edifici al Port d'Andratx. I ahir s'executà la il·legalitat de Tuent. Són avanços d'enorme transcendència. S'acaba el temps del favoritisme. A poc a poc s'està imposant l'única sortida possible: retornar els llocs on s'ha construït fora de la llei al seu estat originari, o que es destinin a la finalitat per la qual foren planificats. Però queda molt de camí per recórrer. La piscina de Tuent no és l'únic exemple denunciat a Mallorca. Hi ha camins públics de fora vila tancats a pany i clau, o franges del litoral ocupades per «propietaris» que, fins i tot, tenen la barra de prohibir-ne el pas. Casos escandalosos els trobam en els xalets de Llucalcari, construïts fa 20 anys sense llicència després de l'obertura il·legal d'un camí a la Serra, o als bucs dels edificis de ses Covetes. Les ordres fermes de demolició fa anys que esperen a ser acomplides. L'exbatle Fageda, que es feia eroncero per no demolir la casa de dona Pi, va rebre un ultimàtum de la Sala: o l'esbucava en dues setmanes o seria denunciat per prevaricació. La casa caigué d'immediat. Per què no actuen els jutges sempre amb la mateixa contundència?