No em duran a escoltar el sermó

Jo puc tenir lleugeres sospites que Nostre Senyor és de dretes, però mai no posaria la mà al foc. Pot sembrar dubtes el fet que la doctrina de l'Església estigui farcida de referències que volen demostrar que la banda dreta és la bona i l'esquerra la dolenta. El dia del Judici Final, segons contaven abans, a l'hora de seleccionar els ressuscitats per pujar al cel o davallar als inferns, els bons serien situats a la dreta del Pare i els dolents a l'esquerra. Quan varen crucificar Crist, el bon lladre estava a la dreta i el bergant a l'esquerra. També la mà dreta és la que serveix per a tot i l'esquerra és quasi una inútil. Les connotacions de la paraula «sinistre» per tots és sabuda. En canvi, una persona destra és un atxa, però d'aquí a vestir Déu amb camisa blava, hi ha un bon tros. Tot això ho venia a dir perquè l'altre dia feia tard a la feina i vaig agafar un taxi. Per variar, el taxista tenia sintonitzada l'emissora celestial. Sí, aquella dels bisbes de la qual el màxim representant també té un nom a joc. Aquest bon senyor donava gràcies al cel perquè feia sol a tot l'Estat i, atès que era el dia de les concentracions prèvies a la gran manifestació a la capital, deia que això demostrava que Déu era de dretes. Vaig pensar que els manifestants estarien ben contents, un bon solet de cara en faria molts de feliços. No crec que Déu sigui ni de dretes ni d'esquerres, ni que perdi el temps amb aquestes bajanades. Hi ha massa trull pel món. Encara que, vist el panorama, no m'estranya que s'agafin aquests tipus de referències. Moltes vegades, quan veig segons quins polítics bramant com a sibil·les i traient foc pels queixals, record l'Apocalipsi i els anatemes bíblics. La darrera crida és a la gent de bé. Si no anam a les manifestacions que el PP ha convocat, resultarà que som uns baines. La gent de dretes ara ha agafat la curolla de sortir al carrer, han descobert que dóna molt de profit, però s'han perdut els millors temps, mai no sabran el gust que passàvem de córrer davant els grisos. Cada pic que veig una manifestació d'aquestes m'adon que hi ha un frit i bullit de por. Si no estàs gaire atent al dia a dia polític, mai no saps per quin motiu se manifesten. Veus un embolic de pancartes que regira: contra el terrorisme, contra en ZP, altres que demanen explicacions per l'11M, quan hi ha un judici en marxa per esbrinar què va passar. Gent a qui els ha fet peresa canviar el llençol i criden contra l'Estatut de Catalunya i qualque despistat que no vol tornar els papers de Salamanca. Tothom que tengui dos dits de seny està contra el terrorisme i no deixaran d'ésser persones de bé per no anar a fer el joc als qui utilitzen situacions i fets molt cruels en profit dels seus interessos de partit, cecs i sords a qualsevol explicació o raonament. Actualment jo ja he perdut els papers, i no els de Salamanca precisament. Astorada, he contemplat les autoritats assistint a una concentració convocada sense permís, colze a colze amb els qui volen esborrar tot allò que representa Mallorca i els mallorquins. Fiances de milers d'euros per presumptes injúries al propietari d'un diari on es practica sistemàticament la desqualificació dels qui ells consideren adversaris i no dubten a mentir per acabar políticament amb qui els fa nosa. Càmeres ocultes violant la intimitat d'un convent... Em sap greu, senyors del PP, no em duran a escoltar el sermó, no aniré a cap concentració ni manifestació, sempre he estat una mica dolenta i, a més a més, ja no tenc edat perquè em facin fer el beneit.