La setmana més trista no podia acabar pitjor. La cosa va començar amb una manifestació il·legal secundada pel PP, va continuar amb la dimissió del regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Calvià -sembla que se'n va, però continuarà cobrant-, arribà al seu culmen amb la manifestació «por España» que convocava el PP i que ens recordava temps passats, i va acabar amb un tres a u del Mallorca al camp de la Reial Societat.
El Mallorca va fer un plantejament inicial per dominar, però, en no dominar, va perdre els papers. Les dades són escandaloses: en els desset darrers partits l'equip de Manzano n'ha perdut onze i ha encaixat trenta-quatre gols. La Reial Societat és l'equip coer, però només ha encaixat devuit gols. Feim pena i qui ho hauria de veure no ho veu. Els aficionats del Mallorca demostren dia a dia que són uns sants perquè aquest entrenador i aquest equip mereixerien que el camp fos buit. No ho desitj! M'agradaria que davant el Betis tothom anàs a Son Moxix, però aquest equip no es mereix una afició que pateix contínuament.
El que va passar ahir a Anoeta es podia esperar. Qualsevol podia veure que els canvis eren desencertats, que Xabi Prieto ens podia fer mal per banda esquerra si jugaven només amb tres defenses, que quan encara jugàvem onze contra onze no era el moment de fer segons quins moviments que desestructurarien l'equip... Qualsevol ho podia veure, he dit? M'he equivocat, qualsevol, llevat d'en Manzano, l'inexistent entrenador del Reial Mallorca.
Em sap greu pel President Grande i per l'afició, però continuu pensant que la renovació de Manzano ha estat un error. El temps donarà i llevarà raons. M'agradaria estar equivocat, però el que sí es va equivocar ahir va ser el nostre tècnic. La seva tàctica és jugar a despistar, però, cony!, és tan bo que fins i tot despista els nostres! Ahir mateix va fer uns canvis que varen descol·locar tot l'equip, cap jugador sabia on havia de jugar i ningú va entendre que voliar fer. El pitjor, però, és que quan la Reial Societat -torn a repetir que era i és el darrer de la lliga- va quedar amb deu jugadors tampoc no varen saber reaccionar. De fet, no hi va haver cap reacció ni una.
Per reaccions, les que es varen produir després de la proclamació de Rosa Estaràs com a candidata a la presidència del Consell de Mallorca. Estaràs va dir que s'havia de dignificar el Consell. Potser considera que ara no era digne o que estava dins un pacte indigne; no ho sé, però l'estrena va ser sonada. En canvi, a l'entrevista que va publicar Ultima Hora, ahir la candidata va estar centrada. S'ha de reconèixer que les seves respostes eren, en general, ben lògiques quan parlava de competències del Consell, del paper de la institució en el suport als ajuntaments, etc. Llàstima que aquesta posició, centrada i assenyada, quedi com una anècdota quan veim la participació balear a la manifestació contra ZP que es va celebrar a Madrid. A mi, particularment, em sembla que el PP balear mai havia estat així, que sempre s'havia diferenciat del PP més espanyolista i ultranacionalista, que el PP balear era un PP autòcton i que no entrava a la guerra bruta estatal. Segurament eren els temps de Cañellas, eren els temps que no calia ser molt dolentets per fer mal. Ara tot ha canviat, ens trobam immersos en unes maneres de fer, en una concepció de la política on el principal lema és: tot val si és per fer mal a l'altre.
Em sap especialment greu veure companys amb seny, que tenen criteri, que saben distingir entre una mentida i una veritat, allà, a Madrid, rient les gràcies a Rajoy i companyia. Persones com en Rafel Duran estic segur que no poden participar d'aquesta manera de fer les coses. Ells coneixen molt bé el cas de De Juana, i saben que el PP està utilitzant una encletxa que hauria de ser sagrada. Ells saben que De Juana va complir la seva condemna i que ara era a la presó per escriure dos articles. Ells saben perfectament bé que quan governava el PP s'alliberaren presos -un d'ells en sortir va atemptar contra un regidor socialista. N'hi ha que diuen que això és política. De cap manera, això és una manera trista i patètica de fer política.
Ja ho veuen, hem començat amb tristor i acabam amb tristor. Per quan una alegria? Mira, potser aquesta setmana ens diuen que Rajoy vol arribar a un consens amb ZP, que el batle més prim ha fuit a les Galápagos, i que han cessat en Manzano. Tots tenim dret a somniar, no?
Que te pareix secretari que hi puc anar confiat amb tot el meu poble alçat a favor del meu contrari.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.