Crispació a Madrid

11/03/07 0:00

El PP aconseguí reunir molta gent ahir a Madrid en la seva macroprotesta contra l'excarceració de De Juana. La maquinària d'aquest partit funcionà bé per reunir centenars de milers de persones, moltes menys, de tota manera, dels més de dos milions que afirmaven fonts lligades al PP. Es reproduïren les peticions de dimissió contra el president del Govern i, tal volta com mai en l'actual legislatura, la crispació social augmentà molts de graus.

L'Estat espanyol viu una situació molt curiosa que quasi sembla un contrasentit. A totes les democràcies consolidades, en els partits de centre i de dretes solen ser més moderats a l'hora de convocar manifestacions i protestes, encara que estiguin a l'oposició. S'estimen més els missatges moderats. Aquí la situació és de cridòria. I el que és més preocupant: la crispació ja es comença a palpar al carrer i a tots els àmbits de la realitat social. Mai l'Estat no havia assolit el nivell de bonança econòmica i de benestar que gaudeix en l'actualitat. Feia molt de temps que no hi havia tanta tensió sobre l'asfalt per una qüestió tan delicada com és la violència a Euskadi, que d'una manera o una altra es reprodueix al llarg de les generacions des de fa més de 150 anys. Ahir hi havia desesperació per les grans avingudes de Madrid. El PP no suporta estar a l'oposició, intenta desgastar Zapatero com sigui. Però des de la crispació no es construeix el futur, sinó que es posen les bases per a una nova derrota electoral. I, tanmateix, aquestes marxes no ajuden a solucionar el problema basc, sinó tot el contrari.