Napoleó i Laplace

Si llegim un llibre o un article sobre les relacions entre ciència i religió és quasi segur que trobarem fets històrics que es repeteixen en aquests escrits una i altra vegada. El primer, probablement, és la formulació del sistema que regeix l'univers i la teoria que diu que el Sol -i no la Terra- és el centre de l'univers. Aquesta teoria avançada, en primer lloc, per Copèrnic i formulada en contra de la doctrina aristotèlica per Galileu fou vista per l'Església com una teoria que s'oposava als coneixements que es podien extreure de la lectura de la Bíblia. El segon fet històric és la publicació per Charles Darwin de l'«Origen de les espècies» que venia a oferir una hipòtesi sobre l'origen dels éssers vius i, també de l'home, molt distinta de la que oferia la Bíblia i, més concretament, el Gènesi. Si les paraules de Copèrnic i Galileu significaven treure la Terra del centre de l'univers, l'obra de Darwin significava treure l'home del centre de la Terra. Ambdues coses estaven en contra de la tradició cristiana. El tercer fet és el d'una sola frase i és la que va dir el matemàtic Laplace a Napoleó. Aquest matemàtic i astrònom havia enviat un exemplar de la seva «Mecànica celeste» a l'Emperador que, com a bon militar, tenia una no menyspreable formació en matemàtiques. Quan Laplace va anar a veure Napolió, aquest li va dir «Sr. Laplace he llegit amb gust el vostre llibre on parlau del moviment dels astres i de les causes d'aquest movimen,t i en cap de les seves planes no he vist la més mínima menció a Deu»« Emperador -li va contestar Laplace- no tenc cap necessitat d'aquesta hipòtesi». No podem estar segurs de la veritat d'aquesta anècdota que ens ha arribat gràcies a la ploma de Víctor Hugo que diu que, a ell, li ho va contar François Aragó. Però sigui certa o no, ha estat interpretada de molt diverses maneres. Alguns hi han volgut veure una declaració d'ateisme per part de Laplace i la idea que quan les explicacions científiques donen raó plausible d'un fenomen, les creences ja no hi té res a dir. Altres, pel contrari, han vist en les paraules de Laplace una declaració implícita de que les veritats científiques són independents de les veritats de la revelació i que, ambdós, el de la ciència i el de la religió, són mons separats que no poden entrar en disputes . Finalment, n'hi ha que diuen que el que va voler dir Laplace és que el seu sistema de l'univers era més perfecte -i ho era- que el de Newton, el qual hagué d'acudir al Creador per explicar determinades irregularitats que quedaven mal explicades.