Les formes, sempre les formes. I és que el senyor Matas, en presentar la seva renúncia per inapetència a la presidència deConsel, les oblidà totes. Si volia escenificar que ell és el centre del partit, l'única peça que s'ho paga moure i que tota la resta balla al so dels seus estats d'ànim i de les seves més íntimes il·lusions, encertà el format de la comunicació i deixà clar, sense espai per al dubte, que ePP de Balears és un apèndix per alimentar la seva inabastable egolatria. Si, per contra, pretenia una jugada tàctica com a resposta a les dificultats que ofereixen les enquestes, potser l'hagi aconseguida però al preu de deixar per terra el prestigi de la institució i de la seva successora al capdavant de la llista. Clar que, com ja hem dit moltes vegades, aquests efectes col·laterals de les accions que li convenen li importen un pebre.
l l l
Però les coses no poden ser tan gratuïtes ni producte de la improvisació ni de l'estat d'ànim d'un personatge que s'ha descobert ciclotímic. Les formes poden ser-ho, però la jugada respon, per primera vegada en tota la legislatura, al moviment dels altres partits. Van a remolc -gran novetat- d'enquestes, prospeccions i, sobretot, del pànic que qualli la idea que llançà la candidata socialista, la senyora Armengo, que el candidat del PP a presidir el Consell és la senyora Munar. No sé si era una idea sobtada o el producte d'animades reunions amb estrategs de campanya (dubt que, en aquests moments, ePSIB els tengui), però la socialista l'encertà de ple allà on més mal feia: deixar clar als votants que el PP no presentava candidat factible a la presidència del Consell perquè, simplement, sabia del cert haver d'entregar-la a la seva usufructuària més coneguda.
l l l
A més, els estrategs del PP, que són bons i fan feina, havien trobat una fracció de l'electorat disposada a votar els caps visibles de la legislatura, els que han escenificat epacte de gestió, els actuals presidents del Govern i del Consell. Calia rompre aquesta imatge de socis presentant una autèntica alternativa a la senyora Munar i la senyora Estaràs respon al perfil adient per a això. El problema és que, facin el que facin, una part de l'electorat de dretes sap que Unió Mallorquina és la torna necessària perquè el Partit Popular «faci el pes» i pugui governar. Ho sap i no a tots agrada la perspectiva. Desempallegar-se dels uemites i desfer l'UTE que tan bé els ha funcionat els darrers quatre anys seria la solució que tranquil·litzaria aquest sector de l'electorat, que saben tan nombrós com imprescindible en unes eleccions que prometen resultats ajustats. Però no poden: massa complicitats com per ara llançar als socis fent veure que només eren un mocador d'usar i tirar. És una terrible contradicció perquè ha estat la cúpula del partit que des del govern ha alimentat el monstre de l'extrema dreta, que ara els demana passes substancials en temes com llengua i d'altres signes d'identitat irrenunciables pels nacionalistes d'UM. No tenen més remei que mirar de posar en escena la més que probable cohabitació sense que sembli ni voluntària ni satisfactòria.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.