Partit populista

Per a dia 10, manifestació convocada pel PP contra la presó atenuada de De Juana Chaos. Ahir, almenys 26 morts i 54 ferits en un atemptat amb cotxe bomba a Bagdad. El degoteig de morts a l'Iraq és constant. Molts més dies amb morts que no sense. Aquí, un govern, previ informes mèdics i jurídics, vol aplicar un mínim d'humanitat a una situació degradant, i Mariano Rajoy mobilitza totes les forces de la dreta i de l'extrema dreta contra el govern. Del suport del seu partit a la guerra que ha creat la situació per la qual cada dia hi ha morts, ferits, ni una paraula de penediment. Una mostra d'humanitat del govern socialista provoca una convocatòria salvatge: en un país on ja no podem continuar forçant la semàntica per evitar l'ús d'expressions com neofeixisme, terrorisme verbal, violència política, amenaces a la democràcia. Els demòcrates tenen veritables motius de preocupació. Els límits de la democràcia no són tan flexibles com per incloure en el seu interior tantes actituds hostils als procediments democràtics. El Partit Popular ha esdevengut un partit populista. Les seves estratègies són calcades d'algunes que són pròpies dels partits d'extrema dreta. Es tracta de dur al carrer allò que no pot fer prosperar al Parlament, de sotmetre l'acció de govern a una vigilància plebiscitària ininterrompuda. Però ahir hi va haver 26 morts i 54 ferits a Bagdad. I al judici pels atemptats de l'11 M es va sentir que eren en resposta a la foto de les Açores. I el ministre Rubalcaba va recordar la política aznariana de reagrupament de presos d'ETA durant 1996-97: per aconseguir l'alliberació del funcionari Ortega Lara, segrestat per ETA, es varen reagrupar 43 presos, 13 dels quals sumaven 26 assassinats. La memòria és la millor eina política, però els ciutadans la tenim extraviada. No ens hem repetit prou quina fou la política del PP en aquesta i altres qüestions. Què podem fer, ens preguntam adesiara davant les envestides dels populistes a la concòrdia. Recordar els fets i difondre'ls per tots els mitjans possibles. I quan veim les imatges de la barbàrie d'Iraq, aquestes dones rebentat a plors per la mort dels fills, aquests escenaris de la desolació, recordar que hi ha un partit polític espanyol que hi va estar a favor i que encara no ho ha condemnat. Però que, perquè es concedeix presó atenuada a un esquelet moribund, vol omplir els carrers de ràbia i de set de venjança. Digne representant de l'Espanya més catòlica que totes les altres.