Entorn de Pere IV, dels catalans, etcètera

Jaume Matas no s'atén a la disciplina de partit. Mariano Rajoy acabava d'afirmar que estoy hasta las narices de hablar del pasado, i el Molt Honorable aprofita el lliurament dels Ramon Llull per a deixar Pere IV a carreró que no passa. És clar que Rajoy, en renegar del passat, feia referència a la dèria de la gent per saber tot allò que la dreta ens ha amagat de la Guerra Civil, i el Molt Honorable aprofitava l'avinentesa per a donar una passada als catalans, atès que el món de les lletres està enlluernat entre Nova York i Frankfurt i no té gaire interès a ficar-se on no el demanen. Ara per ara, el Molt Honorable s'ha desfet dels trumfos. I n'és conscient. A posta no va dubtar a afirmar que tots els mals ens vénen del temps infaust de Pere IV d'Aragó, que ens va sucar com una llimona. Va ésser atrevit, però no gaire original, perquè va copiar descaradament l'article La molesta intromisión de Cataluña que, el mateix dia vint-i-vuit, va publicar Antonio Alemany al diari de sempre. Alemany també qualifica d'infaust Pere IV, i diu textualment que amb el«se inició una constante que ha durado hasta nuestros días: los catalanes intentando apropiarse de las islas y los isleños defendiéndose y resistiendo con éxito esta mostrenca pretensión imperia. Hores més tard, el Molt Honorable ens recordà, encès com un quiquiriquic de brega, els intents catalans d'annexió i dependència política i la defensa coratjosa i dura dels balears en reafirmar la seva singularitat i independència. En conclusió, la còpia és tan evident que podem parlar sense embuts de plagi. En qualsevol cas, les explicacions les hi ha de demanar, a Jaume Matas, el periodista plagiat, si és que ho considera oportú. Jo em limito a fer-li una advertència, al Molt Honorable. Atès que d'aquí a les eleccions responsabilitzarà Pere IV de la pesta del segle XVII, de les purgacions que va repartir na Carrerona i de les construccions il·legals d'Andratx, convé que deixi de dir-li Pere IV i li digui Pere III. M'explico. Pere El Cerimoniós o Pere el del punyalet, com també se'l coneix, era Pere III de Catalunya, Pere II de València i Pere IV d'Aragó. Tot i ésser el mateix, estic convençut que el Molt Honorable considera que únicament ens sucava les llimones, als illencs, quan actuava com a Pere de Catalunya. Veritat que és així? Si ja ho diu el proverbi, Molt Honorable: un català, si no te l'ha feta, te la farà. A posta, el Molt Honorable (atès que és Molt Honorable!) ni ha de plagiar ni ha de repartir llenya sense solta ni volta. El Pere IV que li descontrola la tensió arterial és, en realitat, Pere III. Pere Quart és Joan Oliver, un sabadellenc, poeta d'alta volada, que va tenir una mala llet remarcable amb els xàtxeros que l'importunaven. Ja és mort, però si els morts tornen, aquest tornarà. Ho dic, perquè no és qüestió que el Molt Honorable el tregui de polleguera i després no sàpiga d'on provenen les nesples. Pere Quart (el gran Pere Quart!) no ens ha sucat cap llimona, més aviat nosaltres li devem la bona poesia que ens va regalar. En fi...! Al marge de recordar-nos, en presència d'una representació significativa de la intel·lectualitat balear, d'on vénen els nostres mals (de Catalunyaaaaa...!), el Molt Honorable ens va anunciar que podem pintar el futur color de rosa, perquè ha entrat en vigor la reforma de l'Estatut que entre Partit Popular i PSOE han aprovat als despatxos de Madrid, amb un menyspreu absolut a les regles democràtiques més elementals. Matas se'n riu, de les regles democràtiques. I Antich? Uf! Qui sap què pensa Antich...! Després del lliurament dels Ramon Llull, va servir-se taronjada a voler. Podien, els convidats, esperar que s'hi servís llimonada. Hauria estat una manera de dir-li a Pere IV, a Joan Oliver o a Pere III, que les Illes Balears han sobreviscut a l'espoli de tota mena de cítrics i que ens queden llimones per a refrescar la bauxa, ai la bauxa!, de la dreta per sempre més.