L'èxit del terror

04/03/07 0:00

L'objectiu darrer dels terroristes no és el crim, sinó la desestabilització del sistema de convivència, i amb això ETA sempre ha fracassat. Intentà ofegar el règim de Franco amb atemptats, però ni amb la mort de Carrero Blanco conseguí altra cosa que condemnes capitals per a presos polítics. Tampoc esbucà la fràgil democràcia de la Transició amb l'assassinat de centenars de militars, policies i guàrdies civils, o el segrest cruel d'altres persones. Les institucions de l'Estat i els partits polítics s'uniren amb determinació. Ni tan sols la implicació d'alts càrrecs del Govern amb els GAL va fer trontollar la confiança del poble en els seus representants ni qüestionar la seva legitimitat. Els errors varen ser investigats, i els culpables empresonats.

Però ara assistim a un dels moments més difícils i delicats pel qual ha passat la democràcia i, curiosament, quan fa tres anys que ETA no atempta de manera directa per cometre assassinats. Els dos grans partits espanyols, que saben com lluitar contra el terror, no saben com acabar amb ell. No és estrany que la societat assisteixi frustrada a aquesta pugna oberta, que evoca els pitjors temps de la II República pels discursos desmesurats i les manifestacions amb proclames colpistes i patrioteres. Els terroristes estan aconseguint el major èxit de la seva història: la divisió de la societat, el ressorgiment de l'extrema dreta, l'enfrontament entre els partits polítics democràtics i el qüestionament del sistema judicial fins i tot pel seu ministre. Un autèntic desastre.