Al 56 d'Avinyó

03/03/07 0:00

Passejar sense rumb, aturar-se a tots els indrets que ens criden l'atenció, repassar els racons coneguts, anar comprovant si tot està al seu lloc, valorar perfums i olors tot perseguint el seu rastre, recordar un vell edifici on els amics pintors hi estudiaven arts i oficis... així es va fent tot un catàleg amb els records de la gran ciutat. La ciutat i els anys passats, quan un pollastre rostit i un vi qualsevol ja bastaven per muntar la festa i s'obrien les carpetes amb els dibuixos acadèmics i els trencadors. Hi ha parts de Barcelona que duen -em duen- molts records de pintors, fotògrafs i cantants, gent mallorquina instal·lada a pisos compartits o a cambra de famílies amb cases grans i pocs recursos. Per què ara la memòria es desperta amb aquestes històries?

Plaça Verònica era una revista que editaven els estudiants avançats de l'acadèmia. Tàpies els feia alguna aportació perquè la cosa tingués més tirada. Anant pel carrer d'Avinyó es passa per la plaça minúscula Verònica, amb l'edifici on estudiaven els futurs -o no- artistes. Quan s'alça la vista es veu una trinxa de cel pintat entre les cases massa altes per a un carrer tan estret. Alguna peça de roba i les plantes dels balcons cerquen els raigs de sol que aconsegueixen fer un forat entre els edificis. Més endavant ja s'insinua que el carrer s'obre a una gran via de trànsit i, més i més enllà, la mar. Deuen ser aquestes coses les que han provocat la memòria.

Cada persona té les seves dèries, necessitats i/o preferències. Vacunar-se contra la mediocritat i l'avorriment. I no hi ha res com entrar a un bon restaurant on, sol o amb grata companyia, assaborir l'art de la seva cuina. Deixar-se aconsellar per tastar els millors plats del dia, beure els bons vins de la terra, cercar olors dins l'aire sense tabac... Unes favetes tendres amb bolets, gambes i perfum de menta? Molt bé! I un magret d'ànec amb castanyes i reducció de vi? D'acord, d'acord. Vi del Penedès, del Priorat? Sense presses. De mica en mica va passant el temps al restaurant Pitarra del carrer d'Avinyó de Barcelona, amb Maria del Mar, l'amic d'Andorra i Conxa. I: gràcies, Jaume!