Lluna d'aigua

Lleonard Muntaner, Editor, ha tret al carrer el número 25 de la seva col·lecció de poesia La Butzeta. Es tracta del poemari Lluna d'aigua de Pere Colom. Si optam per dividir els poetes entre aquells que ens conten històries i aquells altres que ens expliquen la seva història, sens dubte Colom s'hauria de catalogar al costat dels pertanyents al segon grup, aquells que empren els poemes per descriure els propis avatars i les pròpies quimeres, traços d'un recorregut vivencial, fotogrames d'instants concrets, instantànies de paisatges anímics que mostren al possible lector la vida viscuda, el moment íntim i privat que el poeta decideix mostrar als altres. Com si es tractàs d'una revelació, d'una confessió, d'una explicació. Els versos de Pere Colom, efectivament, són ell mateix. La seva ànima i el seu cos. Els seus anhels, les seves pors, els seus dubtes, les seves esperances... Ell mateix, al poema titulat Qui sóc?, es fa la seva particular semblança: «Sóc l'imperi del desig,/ el clot de l'esperança,/ el cec que veu la lluna,/ la cambra dels records,/ l'esponja de la tinta.../ Sóc de veres?/ Potser, lògic». I també ens va desgranant el seu món quotidià, el paisatge que treballa i que veu dia rere dia («Damunt les branques d'aquell om / les fulles gemegaven / i he sentit parlar els rossinyols.»), però també el món enderrocat i perdut de la infantesa, la cursa incessant que el pas del temps ens imposa -llegiu el poema titulat Quinze anys- com a mostra de la nostra vulnerabilitat i la nostra finitud. Els poemes desprenen un regust un xic bucòlic, una olor de terra banyada, un soroll d'arbres colpejats pel vent. La Natura s'erigeix en el locus amoenu que propicia la calma i l'assossec, el centre de l'univers des d'on el poeta es lliura a desxifrar el misteri de la vida. A Lluna d'aigua la ciutat no existeix i les paraules ens evoquen la placidesa d'una alba «en què el dia batega i esborra/ tota la foscor, tot el passat». Sí, cal viure el present, però també lluitar pel futur. Lluitar per la pau, per l'amor, per l'esperança... La majoria dels poemes van acompanyats d'imatges i il·lustracions, a mig camí del figurativisme i l'abstracció, de Toni Barrero, Miquel A. Bernat, Toni de Cúber, Ayla Reinhold, Jaume Pinya, Michael Kane i Jaume Oliver.