Volare

En Miquel Nadal, candidat d'Unió Mallorquina, vola. Algun mitjà de comunicació troba que no hauria de volar, que perquè ell vola no s'han de subvencionar la resta de voladors, que si va primer a una competició ha de frenar per deixar passar el segon perquè si guanya semblarà que Munar li paga els seus trofeus... Ai, ai, ai, quantes inda-cències comunicacionals.

I això és informar? Deixem-ho estar. A mi m'agrada que els candidats siguin persones normals. M'agrada que Cirer vagi a Son Moix i cridi com una histèrica; m'agrada que en Grosske cuidi les truges de ca seva per devers Sencelles -un poc enfora de Palma, per cert, per un candidat a batle-; m'agrada que n'Aina Calvo... bé, en realitat no conec altres aspectes de la vida de Calvo, a part del seu somriure i la seva simpatia; i també m'agrada que a en Nadal li agradi volar. Home, s'ha de reconèixer que és un esport una mica «pijo», però ja m'agradaria a mi saber volar i tenir una avioneta!

De vegades veim que molts de polítics fan esforços per semblar propers, però la millor manera de ser-ho és ser un mateix.

I mentres, que el que vulgui volar, voli; la que vulgui pegar crits, que els pegui; i el que vulgui fer matances, que les faci. Per damunt de tot són persones i els polítics passaran, però les persones quedaran.